Notícies

Núñez i Zurbano: "Les empreses han de valorar el talent i el treball dels esportistes i les seves capacitats i incorporar-les al món laboral"

21.02.2021

Núñez i Zurbano: "Les empreses han de valorar el talent i el treball dels esportistes i les seves capacitats i incorporar-les al món laboral"

SCORES EUROPEAN PROJECT

El Maikel Núñez, segon entrenador del primer equip masculí del Club Handbol Sant Cugat (milita a la 1a Nacional) i primer entrenador del sénior B, i Iñaki Zurbano, pare i directiu del CH Sant Cugat, analitzen en una entrevista a SantCugatCreix què els ha semblat el curs en línia que ofereix el projecte SCORES (Desenvolupament d'Habilitats i Competències en l'Ocupació a través de l'Esport). Aquest curs formatiu en línia adreçat a esportistes i entrenadors ja ha entrat en funcionament a Catalunya, a través de SantCugatCreix i el Club Natació Banyoles, en què hi participen els 5 clubs que integren l'associació, que són el Patí Hoquei Club Sant Cugat, el Club Voleibol Sant Cugat, el Club de Rugby Sant Cugat, el Junior FC i el Club Handbol Sant Cugat.

Per aquella gent que no sàpiga com funciona aquest curs en línia de l'SCORES, per a què serveix?

Maikel Núñez: Jo, que visc el dia a dia dels jugadors, em sembla una eina superpotent per a resoldre les inquietuds que tenen els jugadors pel que fa a la vida laboral, esportiva i professional. Estan en una etapa en què tenen moltes inquietuds en l'àmbit laboral i els estudis i el treball comencen a primar abans que l'esport. Em sembla una eina superpotent per orientar-los i ajudar-los a fer que la carrera sigui dual, que pugui ser compatible i que pugui tenir continuïtat la vida esportiva en l'àmbit laboral.

Iñaki Zurbano: Per a facilitar eines als entrenadors i jugadors a l'hora de gestionar la seva carrera esportiva i la seva carrera d'estudis, que després el portarà a la vida laboral. Ajuda a fer aquesta transició entre la situació esportiva i la laboral, afegint eines que els permetin manejar-se en aquesta transició.

En què consisteix, en l'àmbit pràctic, aquest curs en línia?

Maikel Núñez: Es tracta de realitzar un curs en línia amb contingut en anglès teòric. A partir del segon mòdul, el contingut va a més perquè hi ha una sèrie de dinàmiques, de treballs en bloc i de grup, de pràctiques, molt interessants. I, fins i tot, ja no solament aplicables al mateix curs en si, si no a la vida real. Fins i tot, a escala esportiva, són molt aplicables a dinàmiques de grup com a creixement i desenvolupament personal molt interessant. És un curs molt amè i interessant.

Iñaki Zurbano: El format del curs que han creat en línia és molt complet. Al principi del curs es pot fer molt intens perquè cal estar atent i llegir en anglès, però una vegada superes aquesta primera fase, les eines que t'ensenya, que t'explica i que et posa a la teva disposició tenen molt potencial, sobretot per a despertar aquest coneixement tant de l'entrenador com dels jugadors, de les seves capacitats. T'ajuda a descobrir a on ets fort, a on pots aportar aquella experiència i coneixements en un àmbit o en un altre. Què saps fer en l'esport i què pots aplicar als estudis, i al revés, què saps fer en els estudis que puguis aplicar a l'esport. I aquest exercici d'experimentació i d'investigació, en una de les enquestes, és un exercici que s'anomena 360, en el que tu et valores a tu mateix, però també li demanes a altres persones que et valorin a tu. I, després, confrontes els resultats. És un exercici d'interiorització bastant potent. Està molt bé!

Què és el que més us ha sorprès del curs?

Maikel Núñez: A mi m'ha sorprès la quantitat d'eines que aconsegueixes a través del curs per millorar, ja no solament la carrera dual, perquè evidentment el curs està enfocat en això, sinó, sobretot, perquè jo, com a entrenador, pugui tenir eines per a potenciar aquestes inquietuds també als meus jugadors. Jo ja em considerava un element potent en la vida dels jugadors, però en el curs t'obre els ulls perquè et donis compta que realment no només en l'àmbit esportiu ets un referent per a ells, sinó també en l'àmbit personal. Jo moltes vegades m'he vist reflectit en alguns casos: m'ha costat intentar compaginar la meva vida esportiva i laboral. I, realment, ells tenen aquesta inquietud. I el curs em sorprèn molt positivament en aquest sentit, que els mateixos jugadors són els que reconeixen que l'entrenador és un element molt important, no sols a la pista sinó en el dia a dia i en les seves eleccions del futur.

Iñaki Zurbano: Hi ha un moment del curs que has d'escoltar unes entrevistes que li fan a esportistes. Fan molta referència al que sabíem que havien de ser els pilars dels esportistes. Per exemple, l'entrenador. L'entrenador és un pilar, una referència pels jugadors. Però després, quan els hi preguntaven als jugadors quina havia estat la persona que més els havia ajudat en la seva carrera dual, molts mencionaven a la seva mare o al seu pare i, això, és una de les coses que m'ha sorprès perquè, dins del plantejament del curs, encara no hi ha una versió que faci referència a les famílies. I això, és un dels feedbacks que li he donat a l'equip que gestiona aquest curs. Jo, que no sóc esportista ni entrenador, sóc pare i directiu del Club Handbol Sant Cugat, trobo que aquestes eines són també molt útils per a les famílies. En les següents versions caldria avançar en el fet que també es pogués posar a disposició de les famílies.

Diversos estudis detallen que tan sols un 3% dels esportistes acaben exercint com a tal. En aquest curs se'n parla?

Maikel Núñez: Sí, en el curs es diu que només un 3% d'esportistes acaben vivint de l'esport i ressalta molt, sobretot, a què les empreses valorin el treball dels esportistes i les seves capacitats d'incorporar-les al món laboral. Que les pròpies empreses siguin també les que s'involucrin en el tipus de perfil d'esportistes amb les seves capacitats que pot incorporar perquè per a intentar que aquest 3% sigui un 7, 8 o 10%, cada vegada més. És molt difícil que aquesta xifra augmenti si tots els components que formen part de la vida d'un jugador no van alhora. És molt difícil i hi ha molta competència. La vida esportiva d'un jugador és molt curta i, sobretot, en altres països hi ha més cultura esportiva laboral, però a Espanya jo estic molt acostumat que hi hagi molt d'abandonament en edats que els jugadors encara poden ser esportistes d'elit per una carrera laboral, deixant de banda la carrera esportiva. I, això, pels clubs és un problema perquè cada vegada la vida esportiva d'un jugador és més curta i necessitem que cada vegada sigui més llarga i més compatible amb la vida laboral. Fins i tot, que una vegada acabi la carrera esportiva, i dins la carrera laboral, aquest esportista pugui seguir vinculat al club, com a entrenador, preparador físic, fisioterapeuta, directiu...

Iñaki Zurbano: Parla de diferents xifres. Una és aquesta del 3%, una altra és un exemple molt clar de la quantitat d'esportistes d'elit que abandonen l'esport després d'uns Jocs Olímpics. Em sembla que parlava d'uns 100.000 esportistes, que em sembla una xifra molt exagerada. Tanta preparació per fer unes olimpíades, que passen una vegada cada 4 anys, i hi ha aquesta pèrdua de capacitat i de talent d'esportistes... El curs el que potencia és que no has de deixar cap de les dues variants, has de seguir una carrera esportiva d'elit si pots i uns estudis que et permetin després tenir una continuïtat. En els nostres clubs no tenim aquest potencial d'esportistes d'elit perquè també som clubs modestos, però tot i així segueix sent perfectament vàlid perquè és molt fàcil abandonar els estudis per enfocar-se a l'esport que és molt còmode, és molt físic i no cal pensar. Però els jugadors el que no veuen és que el mateix esforç que estàs aplicant per aprendre tècnica o una altra cosa és la mateixa motivació que puguis tenir per a desenvolupar-te en els estudis i per treure't una carrera. I quan aconsegueix portar les dues de la mà, el salt posterior a la vida professional és molt més senzill. I això és una de les coses que en el curs es repeteix constantment: no és escollir una cosa o una altra, és balancejar les dues.

Aquest curs està dirigit per a esportistes i entrenadors. Tu, que ets directiu, què t'ha fet voler fer-lo?

Iñaki Zurbano: Perquè m'atreu la temàtica. Tinc dos fills jugant al Club Handbol Sant Cugat i crec que és important potenciar el seu desenvolupament. Per la meva feina i pel rol que tinc a la meva empresa, estic familiaritzat amb aquest tipus de dinàmiques que podem anomenar sofs skills, i sabia que seria interessant. Volia veure com s'enfocava des de la perspectiva de l'esport perquè sé com s'enfoca des de la perspectiva d'empresa, com busquem talent, i volia veure com s'enfocava aquesta recerca de capacitats dins del món de l'esport.

Tu sí, ets entrenador.

Maikel Núñez: Perquè crec que un entrenador sempre ha d'estar formant-se en qualsevol matèria. No som professionals, a mi m'agradaria ser-ho per tenir quatre entrenadors, un fisioterapeuta, un preparador físic, 3 observadors, psicòlegs, directius... Però per sort o per desgràcia això a Espanya hem de fer de tot: entrenadors, psicòlegs, transportistes, encarregats de material... Amb els cursos que jo he fet d'entrenador (tinc el Nivell 3 d'handbol) crec que en l'àmbit esportiu estan molt ben enfocats, però sempre ens fa falta alguna cosa més, en l'àmbit de màrqueting, empresa, formació, psicologia, acompanyament... Rebre informació de diferents càrrecs hauria de ser molt important.

Quant de temps has trigat a realitzar aquest curs?

Maikel Núñez: Quan vaig començar el curs, em va costar, perquè costa agafar el fil. El temari és en anglès, són textos molt densos i, a part, és un vocabulari molt tècnic. Al principi et sembla molt dens, però després t'enganxa moltíssim. Quan arribes al mòdul 2 i 3, tot és molt pràctic, amb pràctiques de reflexió i de buscar eines de treball que ens permetin a tots créixer i el treball en grup, amb les capacitats personals. Tot es treballa a través de vídeos i enllaços a YouTube. És realment un curs pràctic i agradable de fer. El fet d'estar estructurat per mòduls et permet fer-ho a poc a poc.

Iñaki Zurbano: En cada mòdul et recomanen una quantitat d'hores i, si les sumes, són unes 20 hores per fer-lo amb tranquil·litat. Però es pot fer entre 12 i 15 hores. El millor és anar-lo fent per mòduls. No és un curs difícil. Com tots els cursos que tenen a veure amb les capacitats personals, requereix molta reflexió i, per tant, has d'estar disposat a exposar-te i a valorar-me: si parlo bé, si comunico bé, si tinc facilitats per fer amistats, si tinc facilitats per planificar, si manejo bé les crisis, si sóc capaç de prioritzar. Si un vol aprendre, és un curs força ràpid de fer.

Un curs que té una certificació (titulació).

Maikel Núñez: La cirereta que li falta al pastís és aquesta. La part final del curs que no hem pogut acabar de completar per la situació de pandèmia en la que ens trobem, però que creiem que és la més important. Estic convençut que hi ha molt de talent en l'àmbit esportiu que podrien ser aplicables en el món laboral i que per una falta de potser de poder crear aquesta xarxa d'empreses, de contactes i de circulació d'informació i de persones ens permet realment acabar el procés. Jo, que sóc entrenador i m'agrada formar-me constantment, és una àrea en la qual mai m'havia format tant específicament com en aquest curs i el fet de poder aconseguir una certificació que et pugui obrir portes al món laboral sempre és positiu.

Iñaki Zurbano: L'equip d'SCORES hi està treballant a veure com se certifica aquesta certificació, però sí, l'objectiu és que tant entrenadors com jugadors puguin accedir a aquesta certificació al final del curs, però sobretot que et serveixi com un fet que et doni un passi a entrar a determinats fòrums, que és la part que el curs també potencia en l'últim mòdul, però que desgraciadament amb la pandèmia és impossible de realitzar. Cal completar-lo amb quina és la xarxa d'empreses interessades a rebre aquests perfils perquè saben que un cop posats en un terreny laboral aquestes capacitats que han desenvolupat els hi són molt útils. I aquest pas final de la xarxa d'empreses és la que cal treballar mirant cap endavant. Aquest és el complement perfecte.

 

TEXT i FOTO: Àlex López Puig