Notícies

25.04.2024

L'ús, el manteniment, la creació, la gestió i l'eficiència energètica de les instal·lacions esportives municipals, punts clau en l'últim debat de SantCugatCreix

DESTACATS

SantCugatCreix ha tornat a organitzar, amb molt d'èxit, un nou debat del cicle de xerrades 'L'Esport en primer Pla' per aquest curs 2023-2024 (de setembre a juny). En la tercera taula -de 4- d'aquest cicle de xerrades temàtiques sobre l'esport de Sant Cugat, que hem anomenat 'Instal·lacions Esportives Municipals', s'han tractat aspectes clau d'un dels pilars de l'esport santcugatenc. Amb aquestes taules rodones, l'objectiu que es fixa SantCugatCreix no és altra que el d'oferir i aportar coneixement a l'esport de Sant Cugat.

L'acte, obert a tothom i que ha presentat i moderat Àlex López Puig, cap de Comunicació de SantCugatCreix, s'ha celebrat el dijous 11 d'abril a la Sala d'Audiovisuals del Museu de Sant Cugat, al claustre del Monestir. Entre la quarantena d'assistents, cal destacar la presència, entre d'altres, de presidents i representants dels 7 clubs que integren SantCugatCreix (Club Voleibol Sant Cugat, Patí Hoquei Club Sant Cugat, Club de Rugby Sant Cugat, Junior FC, Club Handbol Sant Cugat, Club de Gimnàstica Rítmica i Estètica Sant Cugat i Club Muntanyenc Sant Cugat); de la Coordinadora d'Entitats Esportives de Sant Cugat; de clubs (Penya Blaugrana Sant Cugat, Futbol Sala Sant Cugat, Olimpyc Floresta Futbol Sala, Club de Futbol Unión Mira-sol Baco, Sant Cugat Futbol Club i Club Esgrima Sant Cugat, i agents esportius de la ciutat (TeamPartners i Paidos).

 

D'esquerre a dreta: Manel González, Oriol Serra, Eloi Rovira, Montserrat Mas i Salva Vendrell.

 

Un qüestionari, en directe!

Durant el debat, i com a novetat, hem plantejat un qüestionari que el públic assistent ha respost al moment i en directe. Us detallem les preguntes que hem formulat i les seves respostes.

1. Quin model de gestió d'instal·lacions creus que seria millor per Sant Cugat?
-A través de l'Ajuntament (30%).
-A través d'una empresa contractada (35%).
-Autogestió pels mateixos clubs (35%).

2. On creus que s'haurien d'ubicar les instal·lacions esportives en un municipi?
-A la perifèria (63%).
-Dins l'àmbit urbà (37%).

3. Quins creus que són els tres punts més importants per una gestió eficaç de les instal·lacions?
-Creació i organització d'horaris (58%).
-Cerca d'acords d'ús entre els usuaris (63%).
-Mantenir relacions positives amb els usuaris (42%).
-Garantir el compliment de normes i polítiques (21%).
-Anàlisi i solució dels problemes (37%).
-Programa de manteniment preventiu d'instal·lacions (74%).

 

Una quarantena de persones han assistit al debat 'Instal·lacions Esportives Municipals'

 

L'acte ha comptat amb la presència de Núria Escamilla (Junts per Sant Cugat), regidora d'Esports i Cultura de l'Ajuntament de Sant Cugat; Bernat Picornell (ERC), tinent d'alcalde de Drets, Dinamització de la Ciutat, Comerç i Seguretat de l'Ajuntament de Sant Cugat; Alfredo Bergua i Estrella Salanova, regidors del Partit Popular de l'Ajuntament de Sant Cugat, i Miquel Martínez, president de SantCugatCreix. També hi ha assistit, entre el públic, Rafael Niubò, exsecretari general de l'Esport de la Generalitat de Catalunya (2004-2006).

Núria Escamilla: "Agraïm a SantCugatCreix aquesta aposta pel debat en diferents modalitats de l'esport i que ens faci créixer en coneixement"

En els parlaments, Núria Escamilla, regidora d'Esports i Cultura de l'Ajuntament de Sant Cugat, ha ressaltat que "agraïm a SantCugatCreix aquesta aposta pel debat en diferents modalitats de l'esport i que ens faci créixer en coneixement".

Núria Escamilla: "Cadascú té la seva visió i és bo compartir-les. És la manera de poder entendre i intentar millorar en la gestió de les instal·lacions"

Escamilla també ha explicat que "l'esport ens crida i ens necessita. Necessitem el debat per conèixer les diferents posicions. Perquè quan una persona està dirigint un club té una visió, quan una persona és el pare d'un infant que fa esport té una altra visió, l'administració en té una altra, i qui gestiona també en té una altra. I aquest coneixement de les diferents visions és bo. El de les instal·lacions és un tema molt complex. Cadascú té la seva visió i és bo compartir-les. És la manera de poder entendre i intentar millorar en la gestió de les instal·lacions".

Miquel Martínez: "Disposar o no d'instal·lacions, a banda de què afecta els projectes esportius de les entitats, també crea tensions entre entitats"

Miquel Martínez, president de SantCugatCreix ha destacat que "una de les tasques que ens hem imposat des de SantCugatCreix és intentar aportar coneixement en el món de l'esport. I el tema de les instal·lacions esportives és un tema molt candent en el món de l'esport, els clubs ho teniu clar. Disposar o no disposar d'instal·lacions, a banda de què afecta els projectes esportius de les entitats, també crea tensions entre entitats i cal trobar els camins per poder suavitzar-ho".

Miquel Martínez: "Un dels eixos fonamentals del nostre programa europeu SportBoard és la gestió de les instal·lacions, amb la participació dels usuaris i l'administració"

Martínez també ha volgut fer valdre les diferents facetes que el programa europeu SaportBoard, que coordina SantCugatCreix, pot aportar a l'esport santcugatenc i català. "Un dels dos projectes europeus amb els quals estem treballant, l'SportBoard, un dels eixos fonamentals és la gestió de les instal·lacions i en aquest projecte hi ha un bloc exclusivament que, a base de participació dels usuaris i l'administració, el que es pretén és donar visibilitat a les coses que estan passant en la gestió de l'ús i de les instal·lacions. Ens pot ajudar molt a tots! Per tant, convido a tots els clubs a participar-hi. L'SportBoard és un projecte europeu que ens dona molt de valor".

 

Foto de família de ponents, autoritats i assistents.

 

Ens han acompanyat 5 ponents de luxe:

-Oriol Serra, cluster manager d'INDESCAT, el clúster català de l'esport.

-Eloi Rovira, assessor de la regidoria d'Esports de l'Ajuntament de Sant Cugat.

-Manel González: arquitecte i col·laborador de l'àrea de suport tècnic a la Vila Olímpica (Nova Icària) i de les instal·lacions esportives del COOB'92.

-Montserrat Mas, CEO del grup Eurofitness.

-Salva Vendrell, president del Club Voleibol Sant Cugat.

A banda d’aquesta, fins al moment, SantCugatCreix ja ha organitzat, amb molt d’èxit, dues taules rodones, 'OMET, model obsolet?' i 'Model esportiu: promoció, formació i elit'. El quart i últim debat d’aquest curs tindrà lloc entre els mesos de juny i juliol, amb el títol 'L'esport com a Sector Organitzat'.

Aquest cicle de xerrades és fruit d'un treball conjunt en què hi han participat tots els membres de l'àrea de Coneixement de SantCugatCreix: Miquel Martínez, Albert Salarich, Xavi Cortés, Manel González, Jaume Fernández i Àlex López Puig.

Cal recordar que SantCugatCreix celebrarà el seu 10è aniversari amb un acte la tarda del dijous 6 de juny al Centre d’Alt Rendiment (CAR) de Sant Cugat. L’assistència és oberta a tohom.

Repassa tot el què s’ha dit al debat!

A continuació, us oferim tot el debat, que hem transcrit.

Oriol Serra:

1. Quin és el tipus de suport o assessorament que pot arribar a donar l'INDESCAT en la construcció d'equipaments esportius municipals?

-Una entitat clúster és una entitat sense ànim de lucre, privada, depenem dels nostres associats que, avui dia, són més de 140. La gràcia d'un clúster és la barreja del sector privat (empreses), el de recerca (universitats i centres tecnològics), el de les entitats esportives i el de l'administració pública. A partir d'aquesta barreja, ens dediquem a millorar la competitivitat i intentar que el sector sigui millor. I una de les cadenes de valor que tenim a la indústria de l'esport és, precisament, les instal·lacions esportives. En aquest sentit, ens dediquem a fer jornades, congressos, projectes d'innovació, formació per talent, missions internacionals i estudis per intentar que tot això passi. I en l'àmbit de les instal·lacions, doncs aquí tenim una oportunitat. El clúster és un ecosistema amb més de 140 organitzacions, on més del 75% són empreses i, per tant, l'administració pública i el sector de les entitats esportives poden trobar empreses que es dediquen a temes de digitalització, sostenibilitat, software per gestionar millor temes de manteniment, consultoria per com optimitzar certs processos... En conseqüència, és un entorn on aquest repte que pot ser la gestió de les instal·lacions per part de l'administració o d'una entitat esportiva trobeu aquelles peces que segurament us són difícils de trobar de forma individual. També tenim un petit departament d'R+D que, entre tota la indústria, s'ha creat perquè tu sol no el podries tenir, però sí que el podem compartir. I un altre element clau són les connexions internacionals que el clúster pot tenir per intentar entendre què es fa bé en els altres països per intentar replicar-ho aquí o adaptar-ho.

2. Com actua l'EFISport, la jornada d'eficiència energètica en instal·lacions esportives, en referència a les instal·lacions esportives?

-El que el clúster i els seus associats vam detectar en la jornada EFISport és que hi havia un repte pel que fa a la gestió de les instal·lacions en temes d'eficiència energètica. En aquell moment, va semblar una cosa estranya, però avui dia no ens estranya a ningú i més amb l'històric que hem portat en aquests darrers mesos en l'àmbit del cost del gas, l'electricitat..., i ara amb el problema de la sequera. Al final, s'ha generat un ecosistema que fem des del pla on es treballa aquest aspecte específic. L'EFISport és la jornada anual on reunim unes 200 persones i es debat sobre l'eficiència energètica en instal·lacions esportives. A partir d'aquí, aquells que teniu reptes en l'àmbit de l'eficiència energètica hi esteu més que convidats. Hi trobareu l'entorn dels players, que en saben d'això, de l'ecosistema que comparteix casos de com fer-ho. El component networking d'entendre molt bé d'aquell que ja ha passat per aquest problema i com l'ha resolt és una molt bona eina.

3. Quines conclusions es van treure a la jornada que INDESCAT va organitzar al Centre d'Alt Rendiment (CAR) de Sant Cugat el passat 22 de febrer de com reinventar els espais esportius convencionals i el possible interès per a les entitats esportives de modalitats esportives més comunes?

-Va ser una jornada interessant on es va intentar reflectir la importància que els municipis tinguin aquesta visió estratègica i planificada i que, a partir d'una visió compartida i de la mà del teixit associatiu, del ciutadà i de la mateixa unitat del territori, s'arribin a consensos de com acabar utilitzant l'espai esportiu i com acabar prevenint aquell espai que necessitarem. La inversió, per exemple, de la piràmide farà que necessitarem molts espais segurament per col·lectius més grans d'aquesta època silver que ja se li diu. El repte que l'entitat esportiva d'esport convencional demana molt més espai, però resulta que al final és un tipus de modalitat, però no són totes, però, en canvi, són un element molt important de socialització, de cohesió social, etc. Les conclusions més importants que jo crec que ens han de fer reflexionar és que al final l'activitat física i l'esport és imprescindible, és una manera d'evitar que acabem anant al CAP o a l'hospital. A més a més, és una eina de salut mental i de relació social i, per tant, el que hem d'implantar des dels municipis, des del teixit associatiu, és intentar revertir aquest problema, que el 40% de la població adulta té uns índexs d'activitat més baix del que tocaria i la gent jove més de la meitat no està complint els índexs d'activitat física que hauria de tenir. I, aquí, em direu, ostres, és que aquí, en canvi, només fem que demanar més làmina d'espai. Aquí sí que hi ha una reflexió de cadascú dels municipis i col·lectius, de quina manera balancegem això. El que és molt important, i també va sortir en aquesta jornada al CAR, és l'optimització d'aquests espais. L'entitat d'esport convencional demana més, però resulta que després hi ha certs espais en els quals veus que l'escalfament l'estan fent dins d'una pista i resulta que estan donant voltes, quan això ho podrien fer fora de la pista i podríem optimitzar certes franges horàries. Com aquestes, em van fer un recull extens.

Eloi Rovira i Salva Vendrell:

1. Cal ajustar els horaris a les necessitats dels clubs? Sota quin criteri?

-Eloi Rovira: Sí, amb matisos. Des del punt de vista de l'administració, pel que fa a la gestió dels serveis municipals el que vols és que hi hagi el màxim ús possible d'aquests serveis. En aquest cas estem parlant d'equipaments esportius, però podríem parlar d'equipaments culturals, educatius... Però el que vol l'administració és que aquells serveis o equipaments que té la ciutadania o els clubs en puguin fer el màxim d'ús possible. Per tant, quan un ajuntament disposa d'equipaments municipals el que vol és posar-los a exposició de la ciutadania, ja sigui amb una gestió directa amb la ciutadania o a través dels clubs de la ciutat. Però amb matisos. Sempre s'ha de tenir en compte diferents factors, com la disponibilitat econòmica per obrir aquest equipament perquè de vegades com a usuari no tenim aquesta visió que quan obrim la porta hi ha uns consums, uns recursos humans, unes assegurances, uns manteniments... I tot això es carrega, evidentment, a través dels impostos del ciutadà i, per tant, l'Ajuntament ha de disposar d'aquesta capacitat econòmica per poder donar aquests serveis. I la tendència d'aquests últims anys sempre ha sigut anar ampliant els horaris perquè no té sentit tenir els equipaments tancats sempre que es puguin obrir i hagi disponibilitat per obrir i capacitat d'ús, que a Sant Cugat està demostrat que sí. La nostra voluntat sempre ha sigut anar ampliant horaris. També s'ha de tenir en compte els models de gestió, la gestió directa o indirecte, en les que algunes són més flexibles i d'altres tenen uns lligams contractuals i econòmics que això de vegades dificulta que no siguem tan ràpids a l'hora d'oferir o de cobrir les necessitats dels usuaris, sigui la ciutadania o els clubs. L'administració també té uns terminis, però la voluntat sempre ha de ser donar el màxim ús i fer el màxim ús i ser tan eficients com sigui possible amb l'ús de les instal·lacions esportives, ja siguin pròpies on els darrers anys hem intentat també doblar l'ús al matí, sigui en activitats directes o en centres educatius de Primària o Secundària. I a les tardes, amb la ciutadania o amb els clubs per també tenir aquella activitat dinamitzada durant tot el dia.

-Salva Vendrell: Les instal·lacions, com deia l'Eloi Rovira, com més hores estiguin obertes perquè hi ha aquesta capacitat d'omplir-les, millor. Aquesta és la idea. Em consta que la majoria d'instal·lacions estan obertes des de quarts de cinc de la tarda fins a quarts de dotze de la nit. El problema és quan, amb aquest horari, que és prou extens i en la majoria dels casos és quan es pot fer ús, no n'hi ha prou. El model de gestió de Sant Cugat o el model que tenim d'esport, començant per les mateixes escoles ja fomenten que es faci molt esport i en molts casos el que ens trobem és això, que quan surten de l'escola continuen demandant instal·lacions esportives per poder practicar l'esport i els horaris no són suficients. I llavors és quan es produeix aquest topall: estem fent un ús al màxim possible de les instal·lacions, però no és suficient. I, a partir d'aquí, és quan ens hem de començar a plantejar quines serien les següents fases, si és que hem de tenir més instal·lacions o com s'han de gestionar aquestes instal·lacions perquè encara se'n pugui fer un millor ús.

2. Quines seran les prioritzacions a l'hora d'acomodar els clubs a les instal·lacions de Sant Cugat?

-Eloi Rovira: Tots coneixem la realitat de Sant Cugat, com comenta el Salva Vendrell. Estem treballant per intentar donar sortida, créixer amb m² per a la pràctica esportiva de diferents disciplines. A més a més, a Sant Cugat ens trobem amb la realitat que som una ciutat multiesportiva i, per tant, hi ha una demanda molt variada de pràctica esportiva. I una cosa és el creixement i l'altra, l'eficiència en la gestió. Nosaltres intentem oferir el màxim d'horaris possibles als migdies per aquells grups de joves que surten abans de l'institut; a la tarda-vespre-nit intentem allargar també intentant conciliar el descans dels veïns perquè molts d'aquests equipaments esportius també estan ubicats en zones on hi ha habitatges i això també genera uns problemes de convivència. En el dia a dia, al marge que hi hagi un creixement en un futur, un cop l'Ajuntament posa a disposició aquelles hores per l'entitat, el que també hem de treballar és que es faci un ús el més eficient possible. Des del 2011 ha canviat molt el model d'entrenament al qual estem fent ara, com fer els escalfaments en una part de la pista a fer l'ús de la pista per altres activitats més específiques, més tècniques o més qualitatives. Aleshores, nosaltres, amb la distribució dels horaris de la pròxima temporada, amb tota la feina que hem fet, amb els històrics que teníem i que vam presentar fa unes setmanes a les entitats usuàries, també hem de prioritzar aquells espais esportius i adaptar-los a la pràctica esportiva que es pot practicar. Ja sabeu que dins de la màxima polivalència que intentem que tinguin els equipaments esportius hi ha esports que requereixen tanques, sòcols o alçades que això dificulta a vegades que es pugui fer o no. I després també la intensitat, les edats, les categories o el nivell de competició. Nosaltres no incidim directament en l'adjudicació d'aquells espais que fa el club, però sí que intentem treballar perquè els clubs tinguin el màxim d'hores possibles per distribuir-ho dins de les seves casuístiques. Per tant, ara vam fer aquesta presentació de criteris. Els clubs també estan fent les seves propostes de necessitats i intentarem encaixar-ho també perquè hi hagi el màxim de consens en aquest sentit, que no serà fàcil però ho treballarem.

-Salva Vendrell: Amb els criteris previstos per a la pròxima temporada, l'Ajuntament ha fet una bona feina. Són prou coherents perquè, al final, és important que els clubs de la ciutat donin servei a gent de la ciutat i que, per tant, un dels criteris importants en aquest sentit era quin percentatge de jugadors i jugadores tenien els clubs. Respecte a altres criteris que ha plantejat l'Ajuntament tant en l'àmbit de competició, el criteri de l'edat també era rellevant perquè, al final, també hem de marcar uns topalls tant per baix com per dalt, l'esport inclusiu, l'esport femení també s'està tenint molt en compte. Els criteris segurament han millorat, però el que passa és que les instal·lacions són les mateixes i al final acabarem segurament descontents tots perquè cap de nosaltres estarà content amb el que ens toca. Tenim un punt molt fort i és que s'està treballant molt bé l'esport a les escoles. En els últims anys, l'Oficina Municipal d'Esport per a Tothom (OMET) també està treballant molt bé a les escoles i estem fomentant molt l'esport a Sant Cugat. La ciutat ha crescut i cada cop tenim més esportistes i és obvi que cada vegada tenim més necessitats. Hi ha dos tipus de necessitats. La primera és la del manteniment actual de les instal·lacions, ja que tenim instal·lacions molt potents a la ciutat que els hi ha faltat manteniment i el que cal és posar-les al dia en tots els aspectes, com l'eficiència energètica, per exemple. Tenim moltes instal·lacions a la ciutat que no estan prou adaptades. I, després, a escala d'instal·lacions esportives, tenint en compte que alguns clubs estan competint en les primeres divisions estatals és important que puguin treballar amb unes condicions òptimes en aquest sentit. I, després, el que sempre us hem demandat: més instal·lacions. La ciutat ha anat creixent molt en els darrers anys i la ciutat s'ha d'anar adaptant també a les necessitats que tenim en aquest cas els clubs. Amb el debat de si els clubs han de posar topall o no, doncs no ho sé perquè al final també la demanda no la generem nosaltres, són les jugadores o els jugadors que es volen apuntar als clubs. En el cas del nostre club, el Club Voleibol Sant Cugat, quan nosaltres hem de deixar a fora 50, 60 o 70 nenes perquè no hi ha prou instal·lacions doncs tampoc no sé si fem massa bé. Hem de trobar l'equilibri entre poder rebre el màxim de jugadores possibles que els clubs òbviament siguin sostenibles en aquest sentit i que l'Ajuntament aposti per donar aquestes eines en els clubs perquè puguem continuar fent aquesta feina. És un equilibri difícil.

-Eloi Rovira: En la línia que comentava el Salva Vendrell, hi ha una realitat important per a nosaltres, des de l'administració, que són els reptes de l'eficiència energètica. L'Ajuntament hi treballa des de fa molts anys, i s'ha fet algun projecte europeu, com el de la piscina, l'aigua de la piscina, les plaques solars i temes de tancaments. Encara l'haurem d'afrontar més, sobretot pel que fa a l'aïllament de la calor. Aquest era el problema que fins ara ens trobàvem, que en alguns pavellons feia fred, i ara el que ens estem trobant és que fa massa calor. I el repte, que comentava el Salva Vendrell, no és només el creixement, a vegades també el que hem de donar són opcions perquè quan tu mires el mapa d'equipaments esportius purs o els que estan en els centres educatius hi ha franges horàries. Evidentment, el que passa és que la qualitat no és la mateixa la d'un pavelló cobert que la pista exterior d'un pati d'institut. També nosaltres tenim el repte d'intentar oferir que aquestes noies i nois que pugen de l'esport escolar o d'altres línies, que malauradament no tenen cabuda en la línia potser més competitiva, un esport o activitat física. Perquè a nosaltres, des del punt de vista de l'administració, el que ens interessa és que la ciutadania faci activitat física, en un esport concret o en una pràctica esportiva, pels beneficis que això reporta en salut mental, física i social. Per tant, un dels reptes més importants que tenim és complementar, i això no ho podem fer sols, ho hem de fer també des dels diferents agents esportius. Aquells nois i noies que tampoc volen competir a cert nivell, potser hi ha altres espais esportius a la ciutat que ara mateix estan buits i que podrien donar aquesta resposta. I això és el que ens falta vehicular perquè avui en dia tot està molt orientat a esport escolar i club i qui no li interessa es queda fora i costa molt reconduir-lo a fitness, salut o altres tipus d'activitat física. És el gran repte que tenim pendent.

-Montserrat Mas:

1. A trets generals, què costa el manteniment dels equipaments municipals?

-Quan parlem de manteniment d'una instal·lació esportiva, el primer que hem de tenir en compte és de quina instal·lació esportiva es tracta. No és el mateix el manteniment d'un camp de futbol, el d'una pista d'atletisme, el d'una piscina o el d'un centre integral de fitness, amb tots els continguts que hi pugui haver. Després, també depèn de la capacitat o la potència o la voluntat que tingui el gestor que hi hagi en aquest equipament esportiu. És a dir, podem tenir molt bona voluntat de fer un manteniment, però tenim poca capacitat econòmica. Aquesta és una de les condicions en la que ens podem trobar. També cal tenir en compte cada cop més tota l'evolució que hi ha en el món normatiu que ens obliga a condicions de manteniment que en el seu moment, quan es va iniciar aquest equipament, no existia. Actualment, estem fent tots els controls normatius i això ens obliga a uns contractes de manteniment amb tot el que seria la baixa i l'alta tensió energètica, els controls microbiològics, els controls de legionel·losi, etc.., que van apareixent i que cada cop més, amb el tema de l'eficiència energètica, ens trobarem. I, després, hi ha un factor molt important en el manteniment. Aquí, a Sant Cugat, tenim un privilegi i és que l'ús de les instal·lacions esportives són gratuïtes per a tots els clubs i les entitats. Aquest factor és la voluntat o el respecte que tinguin els esportistes cap a aquest equipament esportiu. És a dir, com s'estimen l'equipació esportiva. I això us ho puc dir des del coneixement perquè l'Eurofitness Sant Cugat, no només té el centre de fitness, sinó que també gestiona el PAV-1 i el PAV-2. Us podria explicar multitud de circumstàncies en les que maltractem l'equipament esportiu. El manteniment d'una instal·lació esportiva ens podríem moure entre el 5 i el 10% del total de les despeses. En concret, per exemple, tot el manteniment esportiu que es fa al centre de fitness de l'Eurofitnsess Sant Cugat estaríem en un 8,08%. El percentatge que es destina als recursos humans que hi ha en una instal·lació esportiva ens mouríem entre un 30 i un 40%. En el cas concret de l'Eurofitness Sant Cugat, estem en un 34,11%, en el que un 5,22% el dediquem a la neteja. I què representen els subministraments (aigua, llum i gas)? Els resultats del tancament del 2023 ens van situar en un 18,88%.

2. Quines són les diferents formes de gestió?

-Si ens n'anéssim als diferents models de gestió, el primer que trobaríem seria la gestió directa, que és quan una administració decideix gestionar directament un servei o un equipament. Això, requereix una dotació econòmica i també d'uns riscos perquè hi ha tota una partida de personal imputada en aquesta gestió directa. Aquí, voldria comentar que com que la inversió que fa l'administració no es pot recuperar l'IVA sí que hi ha hagut algunes administracions que han constituït societats limitades o vinculades i 100% propietat de la mateixa administració, però que en el moment que hi ha hagut aquesta inversió han pogut recuperar aquest IVA. Per això, han buscat aquest model que els ha permès tenir una mica més de tresoreria que el que podria permetre una administració directa. I, després, també hi hauria dos altres models, bàsicament. El model concessional, que l'únic que fa és que aquesta administració el que fa és que licita o posa unes bases d'un concurs que pot ser o bé de construcció o bé de construcció i gestió del mateix servei. En aquesta concessió, en aquest règim concessional, el que es busca és externalitzar, que algú presti aquest servei en què l'administració és qui posa les condicions en les quals vol que sigui prestat i, per altra banda, això el que té per a l'operador és un risc concessional i s'ha de vetllar per l'equilibri econòmic d'aquesta concessió. I en última instància del que seria també una gestió directa, serien les prestacions de serveis, que són com més limitats i l'únic que pretenen és limitar-ho en el temps i en el servei. És a dir, no és la gestió global de tot el servei sinó que simplement és potser només els recursos humans o externalitzar la neteja o el manteniment. Sovint, aquest model el que fa és buscar aquesta prestació d'aquest servei en el qual faria referència als recursos humans, que és una partida que sovint el que fa és engreixar el cost de l'administració i, a més a més, té el risc del passiu d'aquest personal. Aquest personal amb antiguitat va adquirint uns drets.

-Manel González:

1. Quines són les claus de futur i les noves tendències municipalistes arreu del país i a Europa pel que fa a la planificació i construcció dels equipaments esportius?

-Ho he dividit en 5 grups. Totes les tendències municipalistes d'arreu d'Europa van per aquest camí. El primer punt és la manca de cultura esportiva general. Avui en dia hi ha molts equipaments que s'han fet arreu del nostre país que es veuen que al cap de 5 anys han superat la inversió inicial, i és molt trist. I, això, a què es motiva? En molts casos s'ha sentit dels polítics que farem un poliesportiu, una pista d'atletisme, etc. i això ha produït, en molts casos, instal·lacions obsoletes, que no estan ben dissenyades, que han costat massa diners i que es paga en erari públic. I, malgrat que hi ha plans de viabilitat com és el PIE i d'altres, moltes vegades aquests plans no s'han dut bé a terme. I se'n ressenten les instal·lacions i, sobretot, els pressupostos generals.

En segon lloc, el planejament urbanístic, que és molt important. Quins models urbanístics vol la ciutat? Pel que fa a equipaments esportius, pot ser concèntric (urbà) o dispers (perifèria). Exemples hi ha per totes les bandes. El que és important és que si juguem a dir que farem un sistema concèntric hi ha dos punts fonamentals, que són la mobilitat i el respecte a l'espai urbà. Si utilitzem altres models té els seus inconvenients. Què passa a la perifèria? Els pares i les mares han d'anar a buscar els seus fills i això genera una sèrie de problemes que s'han de resoldre. Les grans ciutats europees i mundials d'ara el primer que resolen és la mobilitat. És el que opinen els grans urbanistes arquitectes. A Europa s'està treballant moltíssim a rehabilitar espais obsolets a les grans ciutats per donar-los un altre ús.

El tercer punt és l'economia. Tenint en compte que un camp de gespa val 300.000 euros, una piscina de 25 metres, 2 milions d'euros, un pavelló poliesportiu (un PAV-2), 2,5 milions d'euros, i un pavelló més gran, 4,5 milions d'euros. Si sumem, veiem el que costa fer les coses. I, això, molt poca gent ho analitza. Sant Cugat té un pressupost aproximat de 160 milions d'euros. Amb els 10 equipaments que tenim més els dos que vindran -la piscina de Mira-sol i el pavelló de rítmica- si dividim i fem els números no surten aquí, de vegades. No surten tenint en compte la inversió que hi ha a Europa. Per exemple, quin percentatge s'utilitza envers els pressupostos generals de l'Estat a França? Doncs el 4%. A Anglaterra una mica més. Fins i tot, als Estats Units, que és un model que no té res a veure amb el nostre. Però, amb tot i això, com que ara el dòlar i l'euro pràcticament és el mateix, pràcticament 20 cèntims pels 340 milions d'habitants que tenen estan invertits en equipaments esportius i esport. I no parlo d'entitats professionals. Si volem que les coses millorin, hem d'invertir una mica més perquè l'esport no deixa de ser cultura.

El quart punt és la mida de les coses, què mesuren les coses. Trobar un espai, per exemple un camp de futbol són 10.000 metres, que és una hectàrea. És molt espai. Si ho traslladem en fer habitatges, es podrien construir en una qualificació normal 100 habitatges. Els preus de Sant Cugat són 40 milions d'euros. I, és clar, 40 milions d'euros costen de justificar en vers un camp de futbol que val 1,5 milions d'euros. Per tant, amb aquest punt també es justifica que la rehabilitació de l'aprofitament d'espais que ja són existents té un cert sentit. La inversió a Espanya el 2023 va ser de 860 milions d'euros en equipaments esportius i no són tants diners. A Sant Cugat hi ha 10 milions d'euros i estem en un 2,5%, per sota de la mitjana europea.

I, finalment, l'eficiència energètica a Europa. Les mesures eficients quant a consum de primària, és a dir, quina benzina té un equipament, hi ha plans, green cards i un munt de segells per arreu d'Europa. Està funcionant a Noruega, a Navarra, al País Basc, en què hi ha un nivell d'exigència altíssim quant a pràcticament un equipament ha de tenir consum zero, utilitzar les energies renovables lògicament, la geotèrmia o la biomassa que són avui en dia les que millors funcionen en les circumstàncies vigents. El cicle de vida d'un edifici és tant o més important que les persones. Si el manteniment costa tant, hem de fer el possible perquè no costi tant i, sobretot, el manteniment que és molt important, més que la inversió econòmica, sigui el que toqui.

ALTRES:

-Eloi Rovira: En la construcció de nous equipaments esportius hi ha reptes que encara ha de consolidar l'administració pública i que ens va costar molt quan vam entrar a l'Ajuntament de Sant Cugat el 2011. Normalment, aquest tipus de projectes d'imports molt grans, que lideren des de l'àrea d'Obres i Projectes de l'Ajuntament de Sant Cugat i, fins i tot, d'Urbanisme, a vegades en la interioritat el servei d'Esports el que passava era una fitxa tècnica de necessitats, i la realitat era que hi havia poca participació del servei tècnic d'Esports i dels usuaris propis de l'equipament en el disseny d'aquest equipament. I ara ens trobem gestionant alguns equipaments esportius que tenen 10, 15 i 20 anys que tenen certes dificultats. El que vam intentar aconseguir i crec que ho vam aconseguir parcialment i en aquest mandat també és que totes les petites o grans intervencions que es fan es facin amb la participació dels usuaris. En els últims mesos hem fet diferents reunions amb entitats esportives, el servei d'Esports i els redactors dels projectes.

-Montserrat Mas: El Manel González ha introduït un punt molt interessant quan ha dit que al Regne Unit s'havia obtingut finançament a través del concepte que l'esport és salut. Construir un equipament esportiu és molt car, però més car és construir un hospital. Nosaltres estem fent salut! No s'ha de mirar el car que és un equipament sinó el que estalviem en la construcció d'hospitals, serveis sanitaris... Si mirem els pressupostos de sanitat i el d'esports, atenció! Estem fent salut!

-Oriol Serra: Cal valorar que els diners no hem d'intentar que esports en tingui més sinó que han de sortir de salut i aquesta és una reivindicació que quasi ha de ser comuna de les entitats i dels ciutadans. El pobre departament d'Esports en qüestió té la partida que té. En clau clúster, el component d'intentar veure que la innovació pot ser un element clau en aquest procés en l'àmbit de la digitalització, en utilització de plataformes... Òbviament, això és molt bonic, però la realitat és que això també requereix una inversió i d'un manteniment. La sensació que tenim quan anem pel món és aquesta hibridació entre marcar, planificar, anticipar-se i utilitzar les eines digitals perquè això ho optimitzi sembla que és una fórmula força interessant. Convido a fer aquesta reflexió. I, per part meva, anem a buscar els diners a salut!

L'acte ha finalitzat amb preguntes i reflexions del públic als ponents.

TEXT: Àlex López Puig.

FOTOS: SantCugatCreix.