Notícies

05.04.2024

Julià López-Arenas: Quan els somnis no es fan realitat

ARTICLES D'OPINIÓ

L'handbol és el tercer esport amb més llicències federatives a Espanya, per darrere del futbol i el bàsquet. Ocupa la mateixa posició al rànquing d'esports d'equip més vistos per televisió a l'estat. Tot i trobar-se l'ASOBAL entre les poques lligues professionals a Espanya i malgrat la voluntat de la RFEBM d'avançar en la professionalització de l'handbol, la realitat és, però, tossuda: només un grapat de jugadors poden viure dignament del nostre esport. Els que tenen més talent han de marxar fora, a països on sí poden fer una carrera professional: França, Alemanya, Polònia, Hongria, Romania o Portugal acullen jugadors i jugadores espanyols que volen viure de la pràctica professional del seu esport i aquí no els resulta possible. Una realitat molt trista.

El nivell de l'ASOBAL, incapaç d'oferir els bons jugadors unes condicions mínimament atractives, baixa cada temporada. Els clubs es veuen obligats a incorporar fins i tot jugadors provinents de la Primera Divisió Nacional, la categoria de bronze de l'handbol estatal, on milita el primer equip masculí de l'Handbol Sant Cugat. I si la lliga professional d'handbol es troba en aquesta situació, al següent graó, a la Divisió d'Honor Plata, les coses són encara pitjors. La RFEBM, ho hem dit, persegueix anar professionalitzant les lligues que organitza, fent gala d'un voluntarisme lloable. Però la realitat –també ho hem dit- és tossuda: a la majoria dels clubs de la Primera Divisió Nacional –si més no als clubs catalans- ens resulta del tot impossible poder complir els condicionants imposats per la federació: pujar a Divisió d'Honor Plata suposa haver d'incrementar 115.000 € el pressupost de l'equip. Les dues partides que es mengen la part més gran del pressupost són els desplaçaments arreu de la geografia de l'estat i els cinc jugadors amb contracte professional a mitja jornada sota el règim de la seguretat social que necessàriament cal incorporar per a poder jugar a la categoria de Plata. Aquesta situació fa impensable que, sense ajudes suficients de les administracions públiques i patrocinis esportius que ni hi són ni se'ls espera, un club com el nostre (i tants de semblants) estigui en disposició de poder complir el somni de l'ascens a la Divisió d'Honor Plata.

L'handbol català és segurament la millor pedrera de l'handbol espanyol. Any rere any les seleccions catalanes es pengen més medalles que cap altra selecció al CESA (Campionat d'Espanya de Seleccions Autonòmiques en categories formatives); la nòmina de jugadors catalans a les diferents seleccions nacionals, fins i tot a la dirigida pel sarrianenc Jordi Ribera, és sempre important. Però a la Divisió Honor Plata només hi ha un equip català: el FC Barcelona Atlètic. Per molt que hom s'entossudeixi a creure que a vegades els somnis es fan realitat, fer realitat alguns somnis resulta una tasca poc menys que impossible.

Julià López-Arenas, president del Club Handbol Sant Cugat.