21.11.2024
SantCugatCreix va tancar, oficialment, el programa europeu SportBoard el 14 de novembre a la delegació de la Generalitat de Catalunya a Brussel·les (Bèlgica). L'acte va està presidit per Sabrina Repp, Eurodiputada, membre del Comitè de Cultura i Educació del Parlament Europeu, i Florencia Van Houdt, cap d'Esports de la Comissió Europea, en una sala plena amb 60 persones. SantCugatCreix va està representat pel president Miquel Martínez i pels membres de l'àrea de Coneixement Albert Salarich, Manel González i Jaume Fernández.
Sabrina Repp, Eurodiputada, membre del Comitè de Cultura i Educació del Parlament Europeu, en el seu parlament.
Florencia Van Houdt, cap d'Esports de la Comissió Europea, en els parlaments.
Albert Salarich, primer president de SantCugatCreix i regidor d’Empresa, Innovació i Internacionalització de l’Ajuntament de Sant Cugat, en la seva explicació del programa europeu SportBoard, va detallar en què ha consistit l'SportBoard, i la Dra. Cristina Cabrejas va presentar l'estudi, les conclusions i les propostes d'aquest programa europeu.
Albert Salarich, expresident de SantCugatCreix i regidor d’Empresa, Innovació i Internacionalització de l’Ajuntament de Sant Cugat.
La Dra. Crstina Cabrejas, membre de l'equip d'investigadors de la Facultat de Psicologia, Ciències de l'Educació i de l'Esport de Blanquerna Universitat Ramon Llull -partner del programa europeu SportBoard- va presentar els resultats de l'avaluació i les dades, les conclusions i les propostes que s'han recollit de la participació d'esportistes, entrenadors, directius i famílies durant el pilot, interpretant els comportaments ètics dels i les esportistes registrats amb l'aplicació APP SportBoard, que s'ha desenvolupat el curs 2023-2024 a les ciutats de Sant Cugat i Mòdena (Itàlia) del programa europeu SportBoard, que ha liderat SantCugatCreix.
La Dra. Crsitina Cabrejas, en la seva intervenció.
Les conclusions i les propostes de l'SportBoard les trobareu al final de la notícia.
L'Sportboard també s'està aplicant a la ciutat d'Igualada i pròximament es donarà a conèixer a Lleida, Santa Margarida de Montbuí i Rubí, entre altres ciutats.
Millorar el bon govern de les organitzacions esportives de base i els òrgans de govern, l'objectiu
L'objectiu del programa europeu SportBoard, que s'ha desenvolupat entre els anys 2022 i 2024, és el de millorar el bon govern de les organitzacions esportives de base i els òrgans de govern proposant un enfocament holístic per al seguiment i la gestió del comportament ètic dels esportistes infantils i joves. La bona governança es basa en un treball sistèmic de definició d'indicadors de conducta ètica, el seu registre, seguiment i gestió per oferir una autoregulació eficient de les organitzacions esportives de base.
A l'acte hi van assistir unes 60 persones.
Els socis d'SportBoard
El consorci Sportboard està liderat per SantCugatCreix i està format per 5 entitats: SantCugatCreix; el club de voleibol Anderlini (Itàlia), l'Ajuntament de Mòdena (Itàlia), la Facultat de Psicologia, Ciències de l'Educació i de l'Esport de Blanquerna Universitat Ramon Llull, i el think tank esportiu Sport and Citizenship (França).
SantCugatCreix va està representat pel seu president Miquel Martínez i membres de l'àrea de Coneixement.
Resultats de l'estudi:
-La majoria d'entrades estan focalitzades en els esportistes, ja que són els protagonistes de l'esport de base i són els que estan en el seu espai d'aprenentatge. Estem en un espai d'aprenentatge-error i, llavors, és molt positiu que tothom es focalitzi amb ells i siguin els esportistes els qui d'aquí aprenen a millorar el seu comportament.
-En els registres hi ha més entrades sobre situacions ètiques positives que negatives. Les noies reben més valoracions positives, mentre que els nois reben més valoracions negatives. Però, de totes maneres, les noies estan involucrades en més situacions de risc. Les noies tenen menys entrades negatives, però són més greus.
-Els indicadors predominants han estat els de respecte i fair play, que són els que més utilitza la gent a l'hora de reportar les conductes.
-Els esportistes i els entrenadors reben més valoracions positives. En aquest àmbit, després dels esportistes, els que tenen el rol principal són els entrenadors.
-Els entrenadors destaquen en positiu, sobretot en comportaments que tenen a veure amb la relació amb els esportistes. I, en negatiu, amb el comportament que té a veure amb altres entrenadors, amb el públic, etc. Els entrenadors estan fent bé la seva feina -els nois i noies estan ben atesos-, però han de millorar en relació amb els altres agents.
-La gestió dels equipaments esportius no surt gaire ben valorada i, per tant, s'hauria de fer una proposta de caràcter polític per millorar les instal·lacions.
-Hi ha marge de millora en les situacions d'hàbits saludables, més enllà dels entrenaments. Cal millorar en aspectes com el descans o l'alimentació perquè, tot i que hi ha coses positives, també n'hi ha força de negatives.
-Les situacions de risc, com el bullying, l'arranjament de partits, robatoris i el consum de substàncies gairebé no estan passant, però el que no sigui una xifra de zero no és suficient. Aquesta dada hauria de ser zero i s'ha de revertir.
Conclusions del programa europeu Sportboard:
-El projecte Sportboard va més enllà d'una aplicació, o d'un resultat, si no que té unes connotacions en l'àmbit governamental, d'escoles esportives de base, clubs, federacions.
-Hem trobat rellevant la importància que es pot generar, a escala de col·laboració, entre escoles esportives de base, organitzacions, ajuntaments, federacions... Això, requereix que, perquè aquest projecte tiri endavant més enllà que quedi en un Erasmus +, tots els organismes col·laborin per poder arribar a promoure l'esport de forma ètica.
-Amb aquest projecte hem vist que, quan això es produeix, podem arribar a recollir 800 entrades. Com per exemple hem fet amb els clubs de Sant Cugat i Mòdena (Itàlia) o amb els partners del mateix projecte.
-Una de les conclusions que hem arribat és que per poder parlar amb criteri necessitem dades, i això és fonamental. Aquest és el paper que hem jugat els investigadors de Blanquerna en aquest projecte: aconseguir aquestes dades i traslladar-les a una realitat amb la qual després nosaltres puguem treure un profit esportiu i educatiu.
-Hem d'intentar que aquest projecte vagi creixent i que cada vegada tinguem més dades per poder treure més conclusions. Seria interessant poder recollir dades de tot Catalunya i, llavors, veuríem els comportaments segmentats per diferents regions de Catalunya, per exemple. Llavors, podríem extreure més conclusions.
-L'aplicació App SportBoard permet recollir comportaments, tant positius com negatius. Per tant, permet generar transparència. Encoratja a què l'espectador, a la persona que està mirant l'esport, pugui comunicar-se i, per tant, aquells comportaments que no es veuen tant, agafin transparència en el moment en què es recopilen. Per tant, els comportaments ètics queden recollits i, d'aquesta manera, es fan visibles. És una forma de ser més transparents.
-Considerem que és important, ja que recullen comportaments ètics i, en algun cas, greus o de risc, que es generi una eina de suport pel qual ha estat víctima d'aquest comportament. Fins ara, hem tingut el psicòleg i tot el procediment i protocol que està establert a l'aplicació, però això pot anar més enllà i pot créixer. Per tant, això pot deribar en alguna cosa més complexa, on entitats com els Mossos d'Esquadra hi puguin està vinculades.-Que s'estableixin procediments normatius ètics. Al final, en l'ètica hi ha un component subjectiu que és que per a mi allò no és ètic i per a ell sí que ho és. S'hauria de definir un tipus de procediment per definir quins són els límits i, a partir d'aquí, poder actuar. Això seria fer una gran feina de promoció en l'àmbit d'esport i ètica esportiva.
Propostes del programa europeu Sportboard:
-Per una banda, l'expansió d'aquest programa amb moltes més mostres. Seria l'ideal per poder créixer i que els comportaments ètics no quedin, només, delimitats en el què és la mateixa aplicació o l'equip que ho gestiona. Que hi hagi una comissió que es dediqui a valorar l'ètica esportiva i a regular-la.
-Desenvolupar un codi ètic, que sigui igual per a tothom. Que hi hagi uns límits molt ben marcats, que sapiguem on comencen i on acaben. I que si els creuem, que hi hagi conseqüències.
-Que hi hagi formació. És fonamental. Perquè l'eina és fàcil de fer servir, però sí que es necessita formació per saber què és ètic i que no és ètic. I, sobretot, avui en dia, amb la presència de la xarxes socials que cada vegada ens bombardegen més amb imatges, amb informacions que els adolescents, justament, poden desdibuixar el què és un comportament ètic. Per tant, la formació segueix sent necessària i bàsica a tots els clubs i organismes.
-La formació va lligada al que són campanyes de formació, esdeveniments, etc. Quan hi ha un partit de futbol, sempre hi pot haver un esdeveniment paral·lel en què hi hagi alguna activitat d'ètica esportiva, perquè aprenguem tots, pares, mares, entrenadors, de què va l'ètica esportiva i què està bé i què no.
-Crear polítiques compartides entre diferents entitats que, al final, acabin en protocols de saber fer i regular. Una plataforma de col·laboració en línia seria la forma més fàcil que diferents organismes puguin compartir estratègies, bones pràctiques i formes de fer que funcionen. Seria una forma de tenir recursos per a tothom i fomentar aquesta formació que hem detallat anteriorment.-Òbviament, sempre cal anar avaluant per poder anar millorant. Si deixem d'avaluar, deixarem de millorar.-El que hem après amb el projecte SportBoard és que representa una gran eina de transformació social perquè junta o combina la tecnologia, a través d'una aplicació, però també la formació que es pot fer a les famílies amb l'esport base. Combinant la gent que està practicant esport, els espectadors, a través d'una tecnologia, això, realment, dona efectes de transformació. Nosaltres, com a equip d'investigadors d'aquest projecte, estem satisfets de per què serveix aquesta aplicació i quin poder té cap a la nostra societat. Podem millorar i aportar un granet més de sorra gràcies a això. I creiem que això és possible perquè hi col·labora tothom.
TEXT i FOTOS: Àlex López Puig.