Notícies

11.03.2026

Professionals i esportistes d'elit debaten sobre el cos, el rendiment i l'alimentació en una taula rodona sobre l'equilibri saludable

SPEED

Per primera vegada, SantCugatCreix ha dissenyat un debat relacionat en algun dels programes europeus que ha desenvolupat o que en l'actualitat treballa. La setena taula rodona del cicle de xerrades 'L'Esport en Primer Pla. A Debat', que organitza SantCugatCreix, va centrar-se en la nutrició esportiva i els trastorns alimentaris, un contingut en el qual SantCugatCreix vol posar èmfasi a través del programa europeu SPEED (Sport and Prevention of the Emerging Eating Disorders / (Esport i Prevenció de Trastorns Alimentaris Emergents), del que forma part del consorci, amb 7 socis més.

 

Clara Teixidor, Abril Conesa, Saioa Segura, Alisa Ozhogina i Adriana Ranera, en el debat.

'Cos, rendiment i alimentació: on és l'equilibri?'

Durant la taula rodona 'Cos, rendiment i alimentació: on és l'equilibri?', especialistes en la matèria i esportistes d'elit van tractar diversos aspectes, com l'educació nutricional; la influència de la nutrició en el rendiment d'un esportista; els errors nutricionals, si la cerca del 'pes ideal' per a competir pot derivar en problemes de salut, com distingir entre pràctiques nutricionals saludables i conductes alimentàries de risc; el pes de les xarxes socials; els símptomes de detecció de problemes i trastorns alimentaris en esportistes, i tot allò que aporta el programa europeu SPEED per influir en els hàbits de salut dels joves.

Amb més d'una quarantena d'assistents, el primer col·loqui del 2026 es va celebrar el dijous 29 de gener, a la tarda, a la Sala Pep Blanes del Museu de Sant Cugat, al claustre del Monestir, en un acte, com sempre, obert a tothom.

L'acte va comptar amb la presència de Bernat Picornell (ERC), tinent d'alcalde de Drets, Dinamització de la Ciutat, Comerç i Seguretat de l'Ajuntament de Sant Cugat; Núria Escamilla (Junts per Sant Cugat), regidora d'Esports i Cultura de l'Ajuntament de Sant Cugat; Eloi Rovira, assessor de l'àrea d'Esports de l'Ajuntament de Sant Cugat; Jose Gallardo, regidor del PSC a l'Ajuntament de Sant Cugat; Alfredo Bergua, regidor del PP a l'Ajuntament de Sant Cugat, i Miquel Martínez, president de SantCugatCreix.

Núria Escamilla: "SantCugatCreix és una peça clau en l'esport de Sant Cugat"

En el seu parlament, abans del debat, la regidora d'Esports de l'Ajuntament de Sant Cugat, Núria Escamilla, ha agraït a SantCugatCreix que "ofereixi aquests debats oberts a la ciutadania" i ha assegurat que l'associació multiesportiva, que integren 9 clubs i l'Ajuntament de Sant Cugat, "és una peça clau en l'esport de Sant Cugat".

"Quan parlem d'esport, parlem de salut, de benestar, de prevenció i de valors, especialment quan ens adrecem a infants i joves", ha explicat Escamilla.

També ha volgut ressaltar "una taula rodona on totes són dones, que en el món de l'esport és realment molt difícil de veure. Ja han canviat algunes coses i, entre tots, hem de seguir treballant".
Cal recordar que el Ple Municipal Ordinari de l'Ajuntament de Sant Cugat del passat 24 de desembre va aprovar l'adhesió de l'Ajuntament a SantCugatCreix. Ara, l'últim pas perquè l'adhesió sigui efectiva és la signatura de l'acord, prevista pròximament".

Miquel Martínez: "L'objectiu és arribar al model esportiu de Sant Cugat que ens agradaria tenir"

El president de SantCugatCreix, Miquel Martínez, va iniciar la seva benvinguda als assistents agraint a les 5 ponents del debat "que hagin acceptat la nostra invitació. És un cartell de luxe per a poder parlar d'aquest tema i transmetre els seus coneixements. Ens donaran aquest toc de coneixement que busca SantCugatCreix".

Martínez ha subratllat que "avui, la nutrició és un tema que està a sobre la taula, amb temes de pressió estètica, culturals, etc. Hi ha moltes indefinicions i mites que, amb una eina com aquesta, l'SPEED, posada a disposició de les entitats, pot ser molt beneficiosa per a tothom".

També ha afirmat que, amb l'SPEED, "hem engegat un projecte europeu de prevenció de riscos de desordres alimentaris, lligat a la nutrició, que se suma a la resta de programes europeus que estem desenvolupant (Periscope, INSTRUCT, Herizon i MAD Padel) amb l'objectiu d'intentar arribar al model esportiu de Sant Cugat que ens agradaria tenir".

Finalment, ha posat en valor que "l'SPEED, sumat als programes europeus en què estem treballant, de bona governança, de promoció de valors en els clubs, de prevenció de lesions i de promoció de l'esport femení, entre altres, podem tractar uns temes que puguin ajudar a tenir un model esportiu de Sant Cugat amb més coneixement i qualitat".

 

Hi van assistir més d'una quarantena d'assistents.

 

En aquesta ocasió, també ens han acompanyat 5 ponents de luxe:

-Saioa Segura, dietista-nutricionista del departament de Fisiologia i Nutrició del Centre d'Alt Rendiment (CAR) de Sant Cugat.
-Alisa Ozhogina, integrant de la selecció espanyola absoluta de natació artística i medalla de bronze als Jocs Olímpics de París 2024.
-Clara Teixidor, professora d'activitat física i salut a la Universitat de Vic-UCC.
-Adriana Ranera, jugadora del segon equip femení de futbol del FC Barcelona i campiona d'Europa amb la selecció espanyola sub-19.
-Abril Conesa, nadadora olímpica de natació artística i nutricionista, especialista en alimentació saludable i nutrició esportiva.

Amb la voluntat de continuar oferint i aportant coneixement a l'esport de Sant Cugat i Catalunya, SantCugatCreix organitza des de fa dos anys i mig -des del setembre del 2023- debats temàtics amb l'objectiu d'aprofundir sobre temes clau en l'esport.

Fins al moment, SantCugatCreix ja ha organitzat, amb molt d'èxit, 7 taules rodones:

-14 de setembre del 2023: 'OMET, model obsolet?'.
-29 de novembre del 2023: 'Model esportiu: promoció, formació i elit'.
-11 d'abril del 2024: 'Instal·lacions esportives municipals'.
-11 de juliol del 2024: 'Associacions multientitats, una eina de present i futur?'.
-27 de març de 2025: 'Màsters: esport sense límit d'edats'.
-16 d'octubre de 2025: 'Esport adaptat i inclusiu: transformant comunitats'.

Repassa tot el què s'ha dit a la taula rodona!

A continuació, us oferim la taula rodona, que hem transcrit.

BLOC 1. Perfil tècnic. Intervenen Saioa Segura, Clara Teixidor i Abril Conesa.

1. Fins a quin punt la nutrició influeix en el rendiment esportiu i la recuperació física d'un esportista?

-Saioa Segura: "És fonamental. Aquesta és la paraula clau. Des de fa anys, tot el que és la investigació científica, la fisiologia, tots els departaments d'alt rendiment a escala internacional s'han focalitzat a investigar sobre aquest aspecte. De fet, ja el 2014 el Comitè Olímpic Internacional (COI) va treure un concepte en clau, que és el concepte RED-S (Relative Energy Deficiency in Sport), que avala el que és el dèficit energètic associat a l'esportista. I, a través d'aquest dèficit, el que s'està veient és com afecta des de la part fisiològica i de rendiment aquest dèficit, tan nutricional, tant en l'àmbit energètic o calòric com en el de micronutrients en els nostres esportistes. Des de la part hormonal, en les dones, pel tema de les amenorrees; en els homes, també, en testosterona: Com afecta, també, fisiològicament, en general, a tots els esportistes. Tot el que és la part digestiva, alteracions de la son, i la part circulatòria i cardiològica. És a dir, ja no és només que l'energia és necessària per a rendir, per a competir i per a recuperar, sinó que la nostra fisiologia, el nostre cos humà, depèn d'aquesta energia. Aquest concepte diferencia altres conceptes antics, on quasi aquest model d'energia es basava en la dona com a concepte més de Trastorn de Conducta Alimentària (TCA). Ara avala i inclou, també, el perfil masculí. Avui dia, estem veient com la societat també influeix en tot el que és aquest dèficit energètic en homes i dones, i com aquesta part fisiològica ve deteriorada en els dos sexes. És fonamental el pre, el durant i el post entrenament i competició per omplir tot aquest glucogen muscular, per a rehidratar, per a avalar tot el que són els àcids grassos, i per a modular bé la inflamació que produeix l'exercici físic. És essencial aprendre a menjar, i aprendre a menjar bé".

-Abril Conesa: "L'alimentació no només és una eina per rendir, si no és una eina de salut, i des del Centre d'Alt Rendiment (CAR) de Sant Cugat, on he tingut l'oportunitat de treballar des de dos vessants, com a esportista i com a nutricionista en pràctiques, amb la Saioa Segura, és una eina fonamental. Sempre dic que els esportistes estem superfocalitzats en què s'ha d'entrenar i, al final, si no cuides les quatre potes de la taula, que són entrenar, salut mental, alimentació i descans, el teu cos ja pot entrenar molt, que mai arribarà a la seva millor versió. L'alimentació és una eina més per arribar al teu màxim rendiment i, per tant, forma part de l'entrenament. A poc a poc, estem aconseguint no només que les nutricionistes lluitem per aquest camí sinó conscienciar també als esportistes, entrenadors i cossos tècnics, aquests dos últims que ajuden l'esportista a arribar al seu màxim nivell. I, en relació, al Trastorn de Conducta Alimentària (TCA), ara sí que s'hi està treballant, perquè, durant molts anys, ha estat un tema tabú. A poc a poc, s'està posant sobre la taula i s'està ajudant a tot aquest àmbit perquè abans no es treballava i, ara, s'està afrontant i posant solucions. S'està ajudant moltíssim als joves a poder afrontar aquesta situació i, sobretot, a tenir eines pels esportistes que practiquen esports més estètics. L'alimentació forma part de l'entrenament".

-Clara Teixidor: "Les meves companyes ja ho han explicat tot molt bé. Destacaria la importància del concepte RED-S (Relative Energy Deficiency in Sport) i, també, sobretot, que no només esdevé en dones esportistes. Aquest aspecte o concepte és molt més ampli i també abraça el sexe masculí. Durant molts anys, s'ha anat associant el Trastorn de Conducta Alimentària (TCA) només o més propi del sexe femení, però en els homes esportistes també apareix aquest trastorn. Doncs això, no només s'enfoca en un tema de la menstruació, sinó que també en hormones genèriques, nivell de densitat mineral-òssia, etc. No només amb l'alimentació es pot tenir un bon rendiment esportiu. També hi ha l'entrenament invisible, com el descans, que també és important a l'hora de poder rendir. Perquè, quan hi ha una pràctica esportiva, hi ha un trencament de fibres, en l'àmbit fisiològic, de múscul, i el descans i l'alimentació ens ajudaran a reconstruir aquests petits trencaments i a recuperar-nos per poder, un altre cop, poder rendir a l'entrenament i a la competició".

2. És necessària una dieta personalitzada per a cada esportista o existeixen pautes genèriques aplicables a la majoria?

-Abril Conesa: "Hi ha una mica de tot. Al final, no existeix la dieta excel·lent per un grup de població, ni de bon tros, perquè cada persona té un estil de vida i uns hàbits dietètics, unes necessitats diferents. És molt diferent l'home que la dona, també varia molt en funció de l'edat de cada persona l'activitat física que porta cada persona. És a dir, cada persona és un món. Per tant, cada vegada s'està treballant moltíssim més de forma individualitzada i, al final, la base d'un bon nutricionista és, només, conèixer el teu pacient, estudiar-lo. És fer, el que nosaltres diem, una entrevista dietètica. És una anamnesi, conèixer al màxim aquest pacient. Necessito treure el màxim de suc del dia a dia de la persona per poder-lo ajudar el millor possible i assolir els seus objectius. El millor èxit que pot tenir un nutricionista és aconseguir que el seu pacient o esportista pugui seguir les recomanacions que li fas de forma còmoda i sense haver de fer cap esforç, i adaptades a aquesta persona. La nutrició és cada cop més individualitzada, més enfocada a cada persona, però sí que és veritat que hi ha col·lectius esportius o disciplines esportives que es fan certes recomanacions o suplements, com la natació artística, el ciclisme, el triatló... Llavors sí que es poden fer certes recomanacions de recuperació en format conjunt per un equip, però sí que és veritat que després tu fas unes recomanacions genèriques i, posteriorment, amb cada esportista, s'anirà individualitzant. Hem de ser molt conscients que la dieta que fa el teu company/a, la pauta alimentària que té, no la pot copiar una altra esportista. Ara hi ha molt 'boom' d'això. Per exemple, prenc proteïna perquè el meu amic pren proteïna. No. Cada persona és un món diferent i el que es llegeix per internet tampoc és viable ni fiable per a tothom".

-Saioa Segura: "Hi ha conceptes genèrics que es poden traslladar a la població, fins i tot dins de l'equip, per fer, també, un treball comunitari d'alguns conceptes clau. Quan treballem en equip, ens enriquim tots. Però cada esportista necessita un vestit a mida, perquè depèn del moment de la temporada en què es trobi, depèn de la intensitat del treball que estigui fent, depèn del sexe, depèn del seu idiotip, depèn dels objectius que tingui per aquest moment de la temporada, i depèn, també, de quina relació tingui amb el menjar, perquè, al final, la paraula menjar és una paraula que utilitzem de manera molt assídua, però realment és un concepte molt clau en les nostres preparacions. Menjar abasta molts aspectes cognitius, emocionals, familiars, individuals, que cal treballar de manera molt individual i, moltes vegades, de la mà, també, d'un psicòleg. Conceptes i formació que es puguin fer comunitàriament. I és fonamental el paper dels entrenadors i pares, que són una peça clau en tot això".

-Clara Teixidor: "Cal mencionar, sobretot, que podem agafar aquestes pautes genèriques en funció de la modalitat esportiva, perquè no és el mateix una natació artística que un futbol, un handbol, un voleibol o un atletisme. Sí que podem agafar pautes genèriques, però hi ha elements fisiològics de l'esportista que s'han de tenir en compte i adaptar-los. I no només en temes fisiològics, sinó, fins i tot, de gustos. Amb aquest vestit a mida que feia referència la Saioa, a un/una esportista li pot agradar els fideus, però a un altre, la patata, per exemple. Això s'ha de tenir en compte. I, sobretot, és important la flexibilitat. Sí, nosaltres pautarem una dieta a l'esportista i és important que la segueixi, perquè l'esportista vol rendir i aconseguir resultats, però si un dia no seguim la dieta no passa res. Perquè és llavors quan apareix o és un fet que pot desencadenar el Trastorn de Conducta Alimentària (TCA). El nutricionista ho ha de treballar i, fins i tot, amb un psicòleg".

-Saioa Segura: "La paraula dieta és un element que em sembla clau. A escala mundial, la vivim com restrictiva. Si busques a Google la paraula dieta, t'apareixen 800.000 dietes de moda restrictives, i és un concepte totalment erroni. Dieta és simplement un concepte d'origen grec que significa estil de vida, on inclou l'alimentació equilibrada, l'activitat física i la bellesa, com a concepte més psicologic, no com a cànon (estètica)".

3. Quins errors nutricionals són més comuns entre els esportistes? La indústria alimentària i la farmacèutica influeixen massa?

-Saioa Segura: "La resposta a la segona pregunta és sí, totalment. Les xarxes socials, i la indústria farmacèutica i alimentària, són els que ens coaccionen, moltes vegades, a determinar com mengem. I, al final, hi ha una cosa que no hem d'oblidar: el nostre cos i la nostra alimentació no és una moda, nosaltres el que hem de buscar és salut. I nosaltres no podem estar constantment canviant, per com ens dirigeix la societat. Llavors, un dels errors més habituals avui en dia, sobretot, és el no cobrir l'energia que realment necessitem. I dins d'aquesta energia, hi ha, sobretot, una terminologia que són els carbohidrats. Quan nosaltres veiem el que és la suplementació de la indústria alimentària i, sobretot, les ajudes ergogèniques, amb diferents pots, ja ho associem el que és la proteïna al concepte múscul. I, en canvi, quan parlem de carbohidrats ho associem a què engreixen, quan els dos tenen el mateix nivell energètic per gram. Però com ens trasllada la indústria aquesta terminologia a la nostra ment per fer-nos creure que la mateixa quantitat d'energia ens pot afectar d'una manera o una altra, i més quan en l'àmbit esportiu, el glucogen, que depèn d'aquests carbohidrats, és el nostre principal substrat energètic! Hem de ser molt més intel·ligents, formar-nos molt més i donar una puntada de peu a aquesta moda que ens venen des de fora!".

-Clara Teixidor: "En les modalitats esportives és important tenir en compte que, moltes vegades, si pensem, per exemple, en un esport que té diferents categories de pes, com el judo o el karate, un error nutricional que hi pot haver en aquest perfil d'esportistes és fer una dieta exprés prèvia a la competició per arribar a uns quilos concrets que l'interessa a l'esportista per arribar a competir en una categoria concreta per assolir un èxit esportiu. Si dies abans s'ha fet una dieta molt restrictiva on s'han deixat d'ingerir els nutrients necessaris justament per a poder rendir, aquest és un error nutricional important que l'esportista ha estat fent més enllà d'aquestes modes de dietes de proteïna o només cetogènica. Una dieta ha de ser equilibrada i flexible, per no caure en un TCA. Jo també penso que la indústria farmacèutica té molta força. De la manera que es ven, el producte acaba repercutint en l'esportista i la societat. La indústria farmacèutica és una indústria que vol vendre. I aquí hi ha la tasca dels nutricionistes, en educar, com és l'objectiu del programa europeu SPEED, del que en forma part SantCugatCreix. Aquesta educació nutricional que inclogui famílies i entrenadors/es per a poder evitar aquestes mancances i errors dels esportistes".

-Abril Conesa: "A banda de la indústria farmacèutica i alimentària, també cal parlar d'educació a les xarxes socials, perquè, ara mateix, influeixen, i moltíssim, als esportistes joves. Tot el que es veu a les xarxes, hi ha gent que s'ho pren al peu de la lletra, i hi ha molta informació que no és veritat. Moltes vegades, es veuen imatges o composicions físiques que moltes d'elles són fetes amb intel·ligència artificial i, això, està creant que molts joves es vulguin assemblar a algú o a què. I, això, també està creant que, fins i tot, la gent es qüestioni el seu propi cos, la seva composició física i hi hagi molta comparació constant entre esportistes. I, pel que fa als temes tabús, jo n'he viscut i en el món de l'esport n'hi ha molts. Com la frase que hem sentit tots moltes vegades que els hidrats de carboni a la nit engreixen, i que no cal menjar-ne. Com que no cal? Els esportistes venen de fer una activitat física on el seu combustible energètic principal són els hidrats de carboni. Quan es puja la intensitat i es fa amb intensitat elevada, tots estem fent servir hidrats de carboni i, si aquests hidrats de carboni, aquestes reserves de glucogen, les esgotem i a la nit no les reposem, l'endemà com vols entrenar? Hi ha moltíssima gent que ho diu i jo ho he viscut jo com a esportista. Ara em venen esportistes a la consulta i em diuen que per a les dues últimes setmanes abans de la competició volen afinar, que volen arribar més fins. Volen perdre pes i volen arribar a unes condicions físiques inferiors a les que estan entrenant. Per perdre pes cal fer un dèficit energètic, i això provoca que la teva energia disminueixi i, en conseqüència, l'esportista anirà a una competició amb menys energia que el que està entrenant, i l'esportista vol donar la seva millor versió. De vegades, tot el que es ven i es diu no és totalment eficient i hem de ser conscients de cuidar el nostre cos i que, de vegades, no tots els cossos necessiten ser iguals per tots els esports. I això jo ho treballo molt amb el programa europeu SPEED, del que soc formadora per SantCugatCreix. De vegades, més que la indústria farmacèutica, és la mateixa comparació que hi ha entre esportistes".

-Alisa Ozhogina: "Hi ha moltíssima desinformació sobre la suplementació. Pastilles que cremen la grassa, pastilles que et fan perdre la gana, el cafè verd i tots aquests mètodes que usa la gent perquè vol perdre pes d'una manera més fàcil, per dir-ho d'alguna manera... Als supermercats s'han popularitzat moltíssim els iogurts de proteïnes, 0%..., i tot el món en compra perquè, en teoria, són més sants... Però el fet és que hi ha una desinformació increïble perquè si tu li dones la volta al producte i llegeixes totes les coses que diu l'etiqueta... No tenim ni idea del que significa i poden influir molt en el metabolisme del nostre cos, i afectar-lo molt, siguin esportistes o no".

4. On estar el límit entre les substàncies prohibides i els suplements per a millorar el rendiment esportiu?

-Clara Teixidor: "Ens hem de fixar en l'Agència Antidopatge Internacional, que és qui descriu quines substàncies són dopants, quines no, i quines estan al límit. El límit és aquí. I, aquí, entra el vessant ètic de l'esportista, que ha de ser conscient de quina manera vol competir, perquè si hi ha dopatge hi haurà conseqüència. Els suplements, amb quin objectiu els recomanem? Amb quin objectiu un esportista consumeix un suplement? Per compensar un dèficit nutricional? Per a millorar el seu rendiment a curt o llarg termini? S'ha de posar tot sobre la taula. Quin és l'objectiu que té un esportista per prendre's un simplement? I compta amb les xarxes socials, la moda... En tot això, hi ha d'haver evidència i, aleshores, hem d'anar a buscar el perquè o què ens aporta aquest suplement, i l'objectiu, també, que busca l'esportista per prendre's aquest suplement".

-Abril Conesa: "Les substàncies prohibides i l'antidopatge és alguna cosa que va més enllà. Èticament, un nutricionista mai s'ho plantejaria i, molt menys, recomanar-ho. Això és més la responsabilitat del mateix esportista. Jo treballo molt educació nutricional amb esportistes joves de natació artística que estan al centre de tecnificació, i una cosa que treballo molt i que m'agrada explicar i fer entendre és que, abans d'arribar als suplements, hi ha la base de la piràmide. Els suplements són per optimitzar el màxim el teu rendiment, però quan ja ho estàs fent tot bé, quan tota la base de la piràmide està construïda. Jo no vaig començar a fer ús de certs suplements per optimitzar al màxim el meu rendiment fins que no tenia al davant uns Jocs Olímpics. Abans hi ha molt de camí per recórrer, hi ha una base que s'ha de construir. Hi ha moltíssims aliments que pots menjar i els pots organitzar de forma equilibrada, al llarg del dia, i abans, després i durant un entrenament, que et poden aportar proteïna, aquesta famosa proteïna que tots prenem. Hi ha molts elements que també t'aporten creatina de forma natural. Ara tothom també en pren, de creatina. Abans de prendre-la, cal anar a un professional i que et digui com ho has de fer i distribuir. Vull conscienciar a la gent que, abans de fer servir suplements, hi ha una gran base a treballar i que amb molts aliments que estan al nostre abast podem aconseguir aquests objectius físics i de rendiment que busquem els esportistes".

-Saioa Segura: "Cada any tenim la llista de la World Anti-Doping Agency (WADA) -en català, Agència Mundial Antidopatge- on hi ha totes les substàncies que poden donar dopatge. Però també hem de ser conscients que, fins i tot, la llista que tenim d'ajudes ergogèniques d'Evidència A, com la creatina, la cafeïna, les proteïnes, els carbohidrats o la beta-alaina, no tenen per què utilitzar-se sempre, ni a tot el món els senta igual. Si a mi em prova prendre'm un cafè o 100 mil·ligrams de cafeïna, amb la mateixa dosificació, a un altre igual li dona una taquicàrdia. I el mateix, amb la beta-alanina. Si a un l'ajuda en els seus 'sprints', a una altra persona, tenir aquesta sensació de parestèsia, li dona una sensació mental que l'està limitant en el seu rendiment. Ni tot el que sigui Evidència A es pot utilitzar. La base és l'alimentació, és la millor suplementació, és a dir, alimentació natural i real, el descans i la salut mental. És la base de la nostra salut en general i del nostre rendiment esportiu. I si ja anem filant prim, ens anem educant i anem tenint cert tipus d'estil de vida ben cuidat, ja podrem utilitzar suplements. Però no perquè tot estigui de moda, l'hem de fer servir. Segurament, si preguntem als assistents del debat, hi ha molta gent que pren cúrcuma, proteïnes, omegues, etc. I, simplement, els prenen per arrossegament, arrossegament social. I no té sentit, perquè tots els suplements, i depèn, també, de la fabricació i la procedència, poden arrossegar metalls pesants i substàncies contaminants. I n'hem de ser conscients. No tot és tan pur com sembla".

5. Quins avantatges veus en combinar esport, educació i conscienciació en un programa europeu com l'SPEED (Esport i Prevenció de Trastorns Alimentaris Emergents)?

-Abril Conesa: "Quan el Miquel Martínez i el Jaume Fernández van contactar amb mi perquè liderés la formació de la part de nutrició del programa europeu SPEED, em va fer molta il·lusió perquè, com ja he dit abans, el Trastorn de Conducta Alimentària (TCA) ha estat tota la vida un tema tabú. L'he viscut com a esportista, no a títol personal, però sí molt de prop. He vist patir a moltíssima gent. Realment, quan entres en aquest bucle, o t'ajuden o és molt difícil sortir i, sobretot, en l'àmbit esportiu, on de vegades hi ha molts 'imputs', l'excel·lència, el fet de ser un esport que té un 'target' estètic, sempre buscant el teu màxim rendiment, i sempre buscar agradar. De vegades, l'esport aporta molts valors, però també hi ha moltes vegades, molts 'imputs' que no ens n'adonem i ens porten a la insatisfacció corporal i, en conseqüència, una vulnerabilitat emocional, i és molt fàcil desencadenar un Trastorn de Conducta Alimentària (TCA). L'SPEED és una gran eina de valors. Estic molt contenta de poder-hi treballar i exposar les situacions que es troben, a donar eines als joves i a les joves i, sobretot, també a entrenadors/es i pares. Perquè, aquí, si els entrenadors no ajuden i els pares no tenen eines per ajudar als seus fills, és molt complicat. És un avenç i un pas endavant per a poder solucionar i disminuir els TCA, perquè realment ha augmentat molt els últims anys la prevalença de TCA en l'esport i, sobretot, en esports de pesatge i estètics".

-Saioa Segura: "L'educació és la millor eina de prevenció, i l'educació ha d'anar dirigida, no només al mateix esportista, sinó també a tota la gent que l'envolta. Sempre poso l'exemple que l'esportista és com si fos un casteller. El que està a dalt de tot se sosté per tota la base. Llavors, en els nostres esportistes, aquesta base és la seva família, la gent amb la qual entrena, els entrenadors, els sanitaris i les marques comercials que publicita. Perquè, quan un esportista el patrocina una marca, sembla mentida, però això afegeix pressió. Quantes esportistes, avui en dia, es maquillen per a competir. Abans era impensable! Ara, pràcticament totes es maquillen a l'hora de competir. Aquesta pressió ha augmentat de forma molt potencial. Llavors el que hem de fer, sobretot, és educar tota aquesta base perquè a l'hora de sostenir aquest esportista, que està contínuament pressionat per la societat i la gent, es mantingui en una base de salut, no en una base patològica. Prevenció, prevenció i molta educació!".

-Clara Teixidor: "Prevenció primària, que és actuar abans que aparegui el problema. I, en aquest cas, els TCA. Per tant, el programa SPEED és la clau de l'èxit, en aquest cas, per prevenir, justament, aquests TCA. Durant molts anys, hem entès l'esport com un factor de protecció, perquè fa que ens trobem bé, que tinguem benestar, salut... Però alerta! Hi ha certs elements, com els que ha explicat la Saoia -els que formen el castell-, que poden ser de protecció si estan formats en el programa SPEED. Si no ho estan, són justament elements que poden actuar com a desencadenants d'un possible TCA. I, és aquí on s'ha d'actuar, en aquests agents. L'esportista ha de ser conscient i ha de saber que hi ha certes conductes o elements que poden actuar, com ja s'ha comentat (la comparació amb els meus companys o companyes, el meu aspecte estètic, la meva vestimenta, com em projecto quan practico activitat física...). Hi ha altres elements, com la família i els entrenadors, que, justament, en aquest cas, poden ser clau en la detecció precoç. Si veuen que hi ha algun comportament que fa saltar l'alarma. Aquests agents han d'estar formats, i molt. I ja no tan sols en l'àmbit d'esportistes d'elit, sinó en les etapes formatives. És aquí l'important. Hi ha molts imputs, i no només els imputs en l'àmbit esportiu, sinó també a escala social, quan surten al carrer, les xarxes socials, això, aquests cànons. El programa SPEED el trobo fantàstic per fer aquesta prevenció primària en tots els agents, no només en l'esportista, que poden ser clau en el TCA".

-Saioa Segura: "I no ens podem oblidar que, al final, aquesta etapa formativa d'aquests esportistes preadolescents i adolescents és una etapa clau perquè, quan acaben la seva vida esportiva, els TCA segueixen allà, es queden. Després, la seva motxilla continua carregada i els acompanya tota la seva vida. I qualsevol detonant en l'àmbit laboral o familiar és un punt decisiu en la patologia. És per això que cal treballar-ho des de molt jovenets. És el més important".

BLOC 2. Esportistes d'elit. Intervenen Alisa Ozhogina i Adriana Ranera.

1. La cerca del 'pes ideal' per a competir, t'ha generat problemes de salut? Quins esports són els que més ho fomenten?

-Adriana Ranera: "En el món de l'esport sempre hi ha hagut aquesta pressió de buscar el pes ideal per a competir, i el pes no ho és tot. És, només, un número i cal saber analitzar-lo. Al final, els esportistes d'elit busquem l'excel·lència, sempre volem ser perfectes en tot, tant dins com fora del camp. I en l'àmbit de la nutrició, també busquem aquesta excel·lència, però és important no passar a l'obsessió perquè, al final, aquesta obsessió és la que pot acabar portant problemes com els TCA. És important buscar l'equilibri, saber com alimentar-te i buscar una alimentació saludable, ja no només per rendir bé, sinó també per una qüestió de salut. Els esports que més ho fomenten diria que són els que van més per categories, com l'atletisme, la gimnàstica rítmica i artística... Potser busquen més aquest pes, no diré ideal, però sí més estricte".

-Alisa Ozhogina: "Tots busquem un pes ideal, però en realitat no existeix. I, això, és el primer que cal inculcar, que no existeix el cos perfecte, que el més important és menjar bé i sa. Els esports que més ho fomenten són, sobretot, els de pesatge, com el taekwondo, la lluita..., que moltes vegades obliguen els esportistes a competir en un pes molt per sota del seu, afectant la salut de l'esportista perquè, en teoria, hi ha menys competència en la categoria en qüestió. Però cal prioritzar la salut. En el meu cas, la nostra situació és complicada perquè el nostre esport és estètic, totes som dones que hem de ser gairebé iguals i, això, ens fa comparar-nos molt amb la resta i, a sobre, ens passem el dia en banyador. Pitjor no pot ser -somriu-. En esports com el nostre, la gimnàstica rítmica o el patinatge artístic, que són esports en si estètics, cal, sobretot, tenir un molt bon equip d'assistència nutricional i sanitària, i tenir molt en compte el llenguatge".

-Adriana Ranera: "Amb això de les comparacions, cada esportista té la seva composició i som diferents. Per exemple, poso un exemple pràctic del primer equip masculí de futbol del FC Barcelona. Lamine Yamal no té res a veure amb Ronald Araujo, són dos estils molt diferents. Araujo és més corporal, més fort, amb unes cames que si les veus dius: mare meva! I Lamine Yamal és tot el contrari. Tots som diferents. Cadascú ha de saber com és i què és el millor per a ell".

-Clara Teixidor: "En el tema de les modalitats esportives, n'hi ha moltes que ho fomenten, com les de categories o pesatge i els esports estètics. Fins i tot, podríem parlar, també, d'esports de resistència, com el ciclisme i la marató (atletisme). Però el que potser no tenim tant al cap amb esports de modalitats d'equip, tot i que són esports que tradicionalment no s'ha fomentat, aquest cos ideal o concret, com sí que ha aparegut en la resta de modalitats esportives, com les estètiques, categories, resistències... En els últims anys, els estudis han detectat i identificat com en aquest perfil d'esportista ha incrementat, una mica, la presència dels TCA. Justament lligat en aquest canvi de paradigma del cos ideal, de no buscar tant potser ser prim, fi i allargat, més estètic, sinó un cos atlètic. Però clar, aquest concepte atlètic no només abasta modalitats de natació artística o de pesatge, sinó també inclou, ara, esports d'equip, com pot ser el futbol, el bàsquet, l'handbol... Hi ha hagut aquest canvi de paradigma, de no només uns esports concrets, sinó que s'ha obert molt més aquest perill on poden aparèixer els TCA".

-Saioa Segura: "Les dones passem per canvis hormonals i en la preadolescència i adolescència el fet de tenir cel·lulitis sembla que no està permès, i és part del nostre canvi hormonal. Però la cerca d'aquest cos perfecte et fa arribar a fer trastocs que al final són superperjudicials per a la teva salut. I, fins i tot, a vegades, quan els nostres referents esportius agafen aquest 'target', al final, tots aquests nens i nenes que volen ser com ells/elles s'adhereixen el que aquests referents esportius estan fent. I, moltes vegades, els nostres referents esportius no són els nostres millors referents. També ho hem de tenir en compte".

-Abril Conesa: "Respondré com a esportista. La resposta a la pregunta si la cerca del 'pes ideal' per a competir, t'ha generat problemes de salut, és un sí. Posaré un exemple. L'any abans dels Jocs Olímpics de Tòquio, la meitat de l'equip estàvem amb amenorrea (absència de la menstruació). Algunes portàvem un any o un any i mig sense tenir la regla i el problema és que, de vegades, amb l'esport d'elit, això es normalitza. Tu vas fent i, per falta de consciència dels entrenadors/es, fins que no vas a veure a una Saioa Segura que et diu que frenem i et pregunta que com és que portes dos anys sense la regla. Podem tenir greus problemes de salut, tant ara com en un futur. Una donaha de tenir la regla. Per tant, això és una red flag, un senyal d'alerta. Fins que la teva nutricionista -en el meu cas, la Saoia Segura- no et diu això s'ha de canviar, comencem a menjar més i a perioditzar-ho, tu entres en un bucle i ho vas normalitzant. I gràcies a una especialista en nutrició, ens ha ajudat a solucionar el problema i aquesta situació. I, per això, vull posar en valor el paper de la/el nutricionista dins d'un equip".

-Alisa Ozhogina: "Jo entro al Centre d'Alt Rendiment (CAR) de Sant Cugat amb 16 anys i se me'n va la regla. Soc adolescent, no m'embruto i, a sobre, estalvio en Tàmpax. Doncs, això, la mar de contenta! Però, a la llarga, no sé com m'afectarà tot això. Si a mi no m'informen i em diuen que de gran no podré tenir fills perquè les meves hormones no estan bé... Aquí ja comença a ser un problema més greu".

2. Per un esportista, seguir una dieta militant o molt rigorosa (vegetariana, per exemple), per les causes que sigui, pot comprometre el seu rendiment?

-Adriana Ranera: "Totalment! És fonamental saber què ingerim i tenir en compte la qualitat. Fer dietes molt rigoroses o militants, al final, fa que t'estiguis de menjar el que potser et vindria de gust i, al final, tot això fa que després ho vulguis més. I si et prohibeixes, per exemple, menjar xocolata, al final, potser et crea més ansietat de voler-ne menjar. Però, com que no t'ho permets, després, t'acabes menjant tota la tauleta de xocolata. És el que es diu efecte rebot. S'ha de vigilar com t'alimentes i no prohibir-te res. La clau és no prohibir-te res i permetre-t'ho tot, òbviament amb moderació. És evident que els esportistes no podem menjar xocolata cada dia perquè pot comprometre el teu rendiment. Si et vols fer vegetarià, que és totalment lícit, és important dir-ho al teu nutricionista perquè ho tingui en compte. És important perquè et doni allò per suplir el que no estàs menjant".

-Alisa Ozhogina: "Per a mi, una dieta rigorosa és enciam i pit de pollastre. Una dieta vegetariana o vegana és menjar segons quins aliments, i jo he vist a esportistes vegetarians i vegans que amb l'atenció necessària i els suplements necessaris no s'han vist per a res afectats en el seu rendiment i, fins i tot, han aconseguit estar i sentir-se millor que abans. Així que tot està en l'equilibri: si tot es controla i ho supervisa un/una especialista, no té per què afectar gens ni mica".

-Saioa Segura: "Pel que fa al vegetarianisme, s'ha de respectar la filosofia de vida de cadascú, però cobrint la part energètica i nutricional. El que sí que ens hem de plantejar és quan una persona obre un procés de canvi, també hem de plantejar-nos per què ho està fent. Quan una persona comença a canviar, a voler menjar d'una manera més 'healthy' o filosofia vegana, cal preguntar-se si és una eina per a tapar alguna cosa que està patint internament. És a dir, tinc por del meu cos, vull canviar el meu cos, i ho vull fer d'una manera 'més saludable', o és un procés de filosofia de vida real que es vol fer. La conducta i les emocions han d'anar molt unides al procés de canvi alimentari que visqui aquesta persona".

-Abril Conesa: "De vegades, ens ha passat que ve gent a la consulta i et diu que ara no menjarà això, per això, això i això. I et poses a indagar una mica i a conèixer aquesta persona, perquè realment potser ho està fent per restringir certs aliments que ha llegit que potser el/la faran pujar de pes. I, aquí, és on és la nostra feina com a nutricionistes. Si realment ho fa per això, d'acord, doncs anem a fer-ho bé. Però que no sigui per un altre motiu".

3. Com t'influeixen les xarxes socials en aspectes de nutrició? Els esportistes traieu profit o potser sou víctimes de la desinformació i manipulació comercial allunyada del rigor científic?

-Alisa Ozhogina: "És veritat que, ara, les xarxes socials, cada vegada més, estan trencant els temes tabús, i et pots trobar a una Paula Leitón (jugadora de waterpolo) que li rellisquin els comentaris que li facin sobre la Gordofòbia. L'altre dia vaig començar a fer una 'vision board' (pissarra d'objectius) i vaig posar jo vull salut. I a Pinterest vaig posar la paraula salut i em va sortir fruita i gimnàs. I em vaig quedar parada! Per a mi això no és salut. Per a mi salut és menjar-me una xocolatina i no sentir-me culpable, per exemple. És un equilibri. És permetre'm sortir el cap de setmana i menjar-me unes postres, compartides amb una amiga, per exemple. És veritat que a les xarxes socials hi ha de tot i no hi ha dubte que afecten moltíssim. I, per això, les aprofitem i les fomentem perquè es trenquin els temes tabús, i inculcar que no hi ha un cos ideal ni un pes ideal, que el que està bé és la diferència, i que cadascú de nosaltres siguem d'una manera diferent. La vida és molt més que un plat de menjar".

-Adriana Ranera: "Jo consumeixo molt TikTok, i veus de tot, cossos ideals que a una li agradaria tenir. Moltes vegades, allò no és natural o està fet en intel·ligència artificial. S'ha d'anar amb compte amb el que veus, i què et creus i què no. M'han sortit vídeos dient que si et prens tal cosa, l'endemà et sentiràs més lleugera... És molt important està ben informat. I, amb el tema de la suplementació, és molt important anar amb compte què et prens i què no. Amb tot el que et venen, ara hi ha proteïnes i creatines de tots els sabors. Cal vigilar perquè potser hi ha alguna substància que jo com a esportista no puc prendre i que, si me la prenc, perquè m'ha cridat l'atenció a TikTok, em pot afectar després si em fan un control antidòping o qualsevol altra cosa".

4. Teniu prou informació per identificar, tant a títol personal com col·lectiu, els símptomes principals que originen els trastorns alimentaris?

-Alisa Ozhogina: "La societat, en general, no té cap coneixement de com identificar-los. En el meu cas sí, però perquè ho estic patint en primera persona. Les persones que patim TCA som persones que ens escapolim, mentim... Som professionals en camuflar les coses a un nivell extrem. És una situació molt complicada i, per això, s'ha de fomentar la diversitat corporal i l'ajuda d'especialistes, perquè ells sí que tenen coneixements de com identificar els TCA, i poden ajudar molt".

-Adriana Ranera: "El més important és seguir divulgant tota aquesta informació i conscienciar a la societat d'aquests problemes, i que la gent sigui conscient i sàpiga com ha d'actuar davant d'això. És important, sobretot, informar als/les joves, i saber-ne més per a poder detectar-ho a l'equip. Per exemple, si observes a algú que a l'hora de menjar s'aïlla o fa coses que no són normals, saber com actuar i què fer per a poder ajudar-lo/la. L'educació és la millor via per poder saber què s'ha de fer".

-Alisa Ozhogina: "En aquest cas, si tu observes a algú fent coses rares, que s'aïlla, que comença a menjar més o menys, el més important no és identificar-la, sinó saber com actuar, començant per cuidar el llenguatge o no anar directament a la persona i dir-li per què s'aïlla. El llenguatge i els actes són, fins i tot, més importants que identificar-ho".

-Clara Teixidor: "I més enllà d'això, fins i tot, cal anar alerta amb la pedagogia que se'n fa. Que sí, que és molt important, però alerta, per exemple, en etapes formatives. Si als nois i noies els hi diem directament que els farem un taller de prevenció de TCA, alerta! El simple fet de dir-los que els farem un taller de prevenció de TCA, potser estem fent que aquest problema aparegui on no n'hi havia. Si volem fer prevenció de TCA, fem prevenció parlant d'autoestima, de diversitat corporal, de què és una alimentació saludable que ens permetrà rendir en el nostre esport. És a dir, l'enfocament de com nosaltres fem aquesta prevenció de TCA no l'hem de fer directament amb el trastorn, sinó des d'una altra perspectiva i, d'aquesta manera, treballem tot el que hi ha darrere d'un trastorn".

5. Quin és el paper dels entrenadors, escoles i famílies en un programa com l'SPEED (Esport i Prevenció de Trastorns Alimentaris Emergents)?

-Adriana Ranera: "És crucial. Referents com poden ser els nostres pares o els nostres entrenadors, que són persones que els escoltes i que fas el que et diuen, és important com es fa servir el llenguatge. Els comentaris negatius poden fer mal i poden acabar amb problemes, com els TCA. S'ha d'anar amb compte amb els comentaris que es fan, com tot això et menjaràs? Dius, home! Tu no saps les necessitats que jo tinc. O, només et menjaràs això? Són comentaris que, potser, no t'adones, que fem molta gent i normalitzem, però potser a la persona l'afecta. Aleshores, cal vigilar i, enlloc que sigui una pressió més -els entrenadors, la família... -, que sigui el teu lloc segur, que puguis confiar en ells. Programes com l'SPEED van molt bé per conscienciar a tothom i poder parlar-ne sense que aquest tema sigui un tabú".

-Alisa Ozhogina: "Nosaltres aprenem a menjar amb els nostres pares, que són les primeres persones que ens inculquen què i com hem de menjar. Hi ha molts casos que els TCA són hereditaris i, també, cal tenir-ho en compte. És crucial. I, sobretot, també, si en el cercle de la vostra vida us trobeu amb una persona que tingui TCA, el primer que cal saber és si aquesta persona es vol curar o no. És fort dir-ho, però hi ha gent que pateix TCA i, realment, no es vol curar. Veure't a baix és tan gran que és com l'únic que et queda i et consumeixes en això perquè, almenys, reps una satisfacció momentània. És una situació molt complicada! En el cas que la persona es vulgui curar, cap endavant, amb suport i positivitat i zero comentaris. I si la persona no es vol deixar ajudar, cal ensenyar-li la manera que es vulgui curar, ensenyant-li que la vida no és només menjar, que les emocions es poden cobrir amb moltes altres maneres, que no existeix un cos perfecte i, sobretot, consultar-ho amb els professionals que són els especialistes en tot això. És crucial! I elsentrenadors/es, igual! Els entrenadors/es i la família han d'anar a una".

-Abril Conesa: "És molt important ser conscients del paper que tenen els pares. Quan estan en creixement, els nois i noies o els esportistes tenen un metabolisme molt actiu, moltíssim. Els comentaris, que de vegades ens surten espontanis o que la població en general, ara mateix, també està en aquesta línia, als nens i nenes, si es repeteixen constantment, se'ls anirà quedant. I són comentaris que fa molta gent i que poden ser un desencadenant de TCA. Hem de ser conscients que els comentaris s'han de cuidar, han de ser positius".

-Saioa Segura: "Els pares hem de ser conscients que moltes vegades pensem que els nostres fills no ens escolten, però ens veuen diàriament. En cada acte nostre, ells ho repeteixen, moltes vegades. Els típics pares, que sempre estan a dieta i que només sopen barretes o un iogurt, al final,el nen o nena normalitza menjar barretes. O els típics pares que sempre s'estan mirant al mirall i relativitzen la seva imatge corporal. Que no esperin que en l'adolescència els seus fills es vegin perfectes, amb un cos que no sigui un estereotip. Ens escolten i ens veuen, però, sobretot, els nostres actes són els que condicionen moltes vegades també el seu comportament".

 

TEXT: Àlex López Puig.

FOTOS: SantCugatCreix.