14.10.2024
Això havia d'acabar bé! Només la gent inquieta i apassionada pot arribar allà on desitja. És cert que hi ha cops interpretar les il·lusions engegant projectes, pot semblar una crua manera de llançar-se al buit, però en la majoria dels casos, sempre es troben branques on aferrar-se. Tant el Miquel Martínez com l'Albert Salarich van encetar aquest periple amb projectes tan reconeguts i exitosos com són l'Ethics4Sports, l'Scores, l'SportBoard, el Sonar Injuries i, molt recentment, l'Speed.
Però més aviat que fer esment d'èxits del passat, m'agradaria mirar cap al futur immediat posant de manifest quina mena de valor afegit suposen els projectes europeus a les entitats de Sant Cugat. Sempre he pensat que és del tot imprescindible apropar i compactar l'activitat de les entitats, vull dir des de les feines purament administratives, passant per les de caràcter tècnic fins a arribar als esportistes. Per tant, ens veiem en l'obligació de posar en coneixement la tasca que desenvolupem cadascun dels engranatges que formem les entitats, en cas contrari la feia és totalment baldí.
Entre d'altres, els objectius més significatius dels projectes europeus són tres. El primer lloc, donar sentit a la Comunitat Europea com a ens propi i eina operativa dintre del context mundial, és a dir, proclamar la seva identitat. El segon i, conseqüència del primer, és buscar la interconnexió i la transversalitat entre les distintes entitats esportives dels països que formem la CE. La intenció és creuar coneixements específics, aprofundir en metodologies d'entrenament i millorar tot el que fa referència a les relacions socials dintre dels espais de joc. Aquesta mirada atomitza i fomenta tant el caràcter individual dels esportistes com la generació d'instruments col·lectius d'aplicació directa cap a les entitats. Finalment, en tercer lloc, resta la pedra angular d'aquest procés: els projectes. Projectes corals i polièdrics que abasten tot l'ampli espectre de l'esport, amb uns recorreguts que poden semblar un xic abstractes, però que no ho són tant, ja que resta plantejat com una mena de 'calaix de sastre' donant cabuda a tota mena d'inquietuds tècniques relacionades amb l'esport i la cultura esportiva.
Però us preguntareu quin és rol de les nostres entitats en aquesta auca. L'explicació és ben senzilla. Les entitats tenen la clau de pas per cercar i escollir els continguts dels projectes que s'adaptin millor a la seva idiosincràsia. Els redits són, per una banda, augmentar l'àrea de coneixement i recerca de les entitats i, per l'altra, l'aportació d'emoluments econòmics que ben segur poden ajudar a afrontar nous reptes. Tenint en compte el cert immobilisme que gira al voltant de l'esport amb patrons de clar funcionament decimonònic, des del meu parer, no deixa de ser més que una nova via de creixement i evolució del teixit esportiu.
En conclusió, les entitats que sempre recorren als mateixos tòpics fonamentats en la manca de subvencions, dificultats per a la professionalització, etc., tenen una bona oportunitat per a tirar-se al buit, però aquest cop amb paracaigudes. Podran aprofundir en temes que els interessin, participar en accions que s'identifiquin, provocar l'intercanvi de tècnics amb clubs europeus d'arreu i moltes altres accions imaginatives que cada entitat pot plantejar dins del marc de treball de cadascun dels projectes.
D'ací la importància que SantCugatCreix pertanyi i sigui pionera a Catalunya i Espanya de l'associació European Multisport Club Association (EMCA), fet que ens brinda l'oportunitat d'aportar i rebre coneixement de la resta dels clubs europeus.
Per tant, no ens queda altre remei que continuar construint i treballant el nostre futur esportiu sense mirar-nos permanentment el melic, amb una mirada molt més profunda i universal. Desitgem no defraudar-vos.
Manel González, membre de l'àrea de Coneixement de SantCugatCreix.