Notícies

02.03.2023

El valor científic d'una bona junta directiva

ARTICLES D'OPINIÓ

Una de les grans decisions dels clubs mitjans o petits és decidir quin model de governança adopten. Els extrems vindrien representats pel model presidencialista unipersonal, i el d'una junta àmplia, amb comitès i grups de treball. De fet, el sol fet de poder decidir-ho ja podria ser considerat un luxe, ja que moltes vegades ens trobem amb falta de directius voluntaris amb ganes i/o temps per poder tirar el carro.

En els anys que porto lligat al meu club i a diferents federacions, cada vegada tinc més clar que tenir un bon equip directiu és la millor manera que les decisions que es prenen siguin les més assenyades possibles per encarar el futur esportiu i no posar en risc l'economia del club.

Els éssers humans no estem dissenyats per prendre decisions racionals. Tots ens creiem que som persones racionals pel fet que tenim la sensació que, quan se'ns presenta un problema o una situació, tenim la capacitat d'analitzar la situació amb rigor, preveure les conseqüències, identificar patrons del passat i buscar la millor solució al problema. Lamentablement, la realitat no és així.

El nostre cervell té dues parts molt diferenciades. Per una part tenim el cervell antic o també conegut com a reptilià. És l'anomenat sistema límbic, que fa funcionar el nostre organisme sense que ho vulguem. Per exemple, no podem pensar a suar o en segregar adrenalina. El sistema límbic posa en marxa aquests mecanismes de protecció quan detecta un perill per l'organisme. El que també fa el sistema límbic és enganyar-nos per tal de fer-nos sentir bé. Per exemple, ens fa buscar raons per justificar accions que ja hem pres. Ens fa mesurar factors de manera diferent, segons la nostra conveniència. O també ens fa encaparrar en decisions que la realitat demostra que han estat equivocades. El sistema límbic ens protegeix i ens fa sentir bé, però enganya.

La part racional del nostre cervell és l'anomenat neocòrtex. És la part exterior arrugada de color gris que a tots ens ve al cap. Allà tenim tot el que fem de manera conscient. No hem de confondre algunes coses que creiem que fem de manera inconscient, però que de fet no ho són. Per exemple, quan caminem, pensem que ho fem de manera inconscient i no és així. Comencem a caminar voluntàriament, i ens aturem quan volem. Això sí, podem caminar mentre parlem amb algú sense pensar que hem de fer avançar la cama per avançar. El neocòrtex és on prenem les decisions racionals, on calculem, on tenim la informació ordenada i on tenim les grans idees, plans o estratègies.

Tot això és per posar sobre la taula el fet que un ésser humà no està dissenyat per prendre decisions racionals de manera repetida. Un sistema presidencialista en un club, per molt racional que ens puguis semblar el president, tendirà a afavorir les decisions irracionals o personalistes (depèn de l'humor de la persona). Aquelles decisions que el sistema límbic del líder tingui a bé prendre.

Com es pot combatre la irracionalitat? Doncs amb un algoritme. En aquest cas, un algoritme humà en forma de grup de persones, o junta, o comitè. Per la senzilla raó que les discussions, els arguments enfrontats o divergents, les explicacions i les preguntes que es fan en una junta, treuen el factor humà de les decisions. Quan dic humà, em refereixo al fet que fan que s'anul·li el factor límbic de les persones.

Herbert Simon, Daniel Kaneman i Richard Thaler, tots tres guardonats amb el Premi Nobel d'Economia, han investigat el que s'anomena conducta organitzacional o economia conductual. És a dir, com ens relacionem dins les organitzacions i com prenem decisions. Alguna de les seves conclusions va en aquesta línia. Ens ensenyen que el cervell humà fa trampes perquè el sistema límbic pren el control de les nostres decisions quan ens vol protegir o fer-nos sentir bé. És per això que, quan les decisions es prenen en grup, es racionalitzen millor i acaben afavorint l'èxit de les organitzacions a llarg termini.

En els clubs esportius, on la part passional pesa massa, tenir una bona estructura de governança amb gent potent i compromesa a les juntes, amb comitès que vetllin perquè el que es fa, tan esportivament com econòmicament, compleixi amb el mandat dels socis, és la fórmula per prendre decisions estratègiques i projectar els nostres clubs cap endavant.

 

Marcos Hofmann, president del Junior FC.